El president del Partit Popular Català (PPC), Alejandro Fernández, va protagonitzar la setmana passada un dels majors ridículs de la política dels darrers mesos. I això que el llistó estava alt... Des de Madrid, PP, Cs i Vox van embogir amb la idea del polèmic relator per a la taula de partits polítics negociat pels governs de l’Estat i la Generalitat. Tant, que les declaracions van patir una escalada vertiginosa fins a convocar una manifestació a la capital espanyola en protesta per la suposada “alta traïció” de Pedro Sánchez.

En aquesta espiral de bogeria política, Alejandro Fernández va voler ser més papista que el Papa i va cridar, de manera unilateral i sense consultar-ho amb ningú, a participar d’una altra manifestació, però en aquesta ocasió a Barcelona. La premsa se’n va fer ressò, lògicament. I poc després, dirigents del seu partit a nivell estatal ja li estaven trucant per preguntar-li què li havia passat pel cap per dividir esforços i, en lloc de citar la gent a la gran manifestació de la plaça Colón, demanar-los que es quedessin a Barcelona. Alejandro Fernández va haver de rectificar ràpidament  i “ajornar” la seva manifestació.