Les enquestes no n’encerten ni una. Darrerament, cada cop que s’albira un nou període electoral, els mitjans i els mateixos partits es gasten autèntiques barbaritats encarregant enquestes per intentar saber quin pot acabar sent el resultat dels comicis o captar com respira la ciutadania davant de determinats inputs polítics. Però cada cop més sovint, els assessors dels partits intenten convèncer les grans ments pensants de les formacions de la poca utilitat de fer aquests sondejos. I és que les mostres són cada vegada més baixes, el marge d’error més alt, està comprovat que els enquestats menteixen i hi ha a cada estudi més factors socials i d’imprevisió que ni es tenen en compte.

El resultat acaba sent que les enquestes fan modificar estratègies, missatges i campanyes sense que això acabi influint en el resultat, perquè els estudis a posteriori demostren que els sondejos estaven equivocats i que no n’hi ha cap que detecti el factor clau de cada elecció. Amb les municipals i europees a la vora, cada cop més partits es plantegen donar l’esquena als sondejos i tirar pel dret amb independència del que puguin dir enquestes fetes a 300 persones o titulars de diaris basats en sondejos poc fiables. És per això que entre els assessors de campanya ja s’ha obert el debat i la lluita entre els partidaris d’encarregar enquestes i els que opten per obviar-les per ser cares i servir de poca ajuda.