La presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb Joan Canadell, va ser una petita victòria de l’independentisme unilateral. Després de moltes decepcions, la seva victòria a les eleccions, patrocinada per l’ANC i pels sectors més hiperventilats de JxCat, va ser una finestra oberta a l’esperança dels independentistes unilateralistes.
A més, molts dels seus partidaris i padrins polítics el van veure com una figura a seguir, a tenir en compte: era qui havia aconseguit guanyar quan ningú ho donava per fet; una mena de Carles Puigdemont de la patronal. Ara, a les portes d’unes eleccions al Parlament i amb JxCat sense un cap de cartell que pugui revolucionar l’independentisme i atraure vot de manera notable, alguns diputats i càrrecs institucionals del partit han posat els ulls en Canadell.
Quim Torra no vol presentar-se per repetir a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont no sap què vol fer, els inconvenients judicials sembla que anul·len la candidatura de Laura Borràs, i els actuals consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró tenen una tirada limitada. És per això que ja hi ha qui demana a Canadell que faci el salt a la política i sigui el cap de llista de JxCat. Ell es deixa estimar, diu que està bé on està, però no tanca la porta a cap possibilitat. Flirteja, però no es decideix.