El Parlament de Catalunya ha vist crear i tancar-se, en els darrers anys, desenes de comissions d’investigació. Algunes, molt necessàries. Altres, absolutament prescindibles. Unes, ben útils per a l’opinió pública, altres només un plató de televisió per a la demagògia política. Però en general, és difícil que quan es proposa una comissió d’investigació al Parlament, la cosa no tiri endavant. La setmana passada, però, aquesta tònica va canviar.
L’oposició reclamava una comissió d’investigació per la suposada xarxa d’espionatge orquestrada des del govern de la Generalitat per monitoritzar i controlar moviments i opinions de periodistes i polítics. Com passa sovint, el partit que està en el poder en el moment a què s’haurà de referir la investigació remuga, protesta i posa condicions, però quasi mai s’acaba negant a crear-la.
En aquesta ocasió, però, la majoria independentista s’ha posat d’acord per tapar vergonyes i ha barrat el pas a la comissió, negant la possibilitat que es creï. El més curiós, però, és el motiu que han al·legat. Resulta que el Ministeri de l’Interior va enviar una carta demanant que no es creés, atès que el cas està sota investigació policial i judicial. I els independentistes, que no han atorgat la més mínima credibilitat ni autoritat a cap ministeri des de fa anys, ara resulta que diuen que no creen la comissió perquè Interior ho demana.
