El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha volgut aprofitar les vacances de Nadal per fer una extensa entrevista amb una agència de notícies estatal i llançar, des d’aquí, missatges potents dirigits als independentistes i als partits catalans. Però per a sorpresa seva, les seves proclames han passat sense pena ni glòria entre els mitjans catalans i, sobretot, entre el sobiranisme. Eren missatges d’aproximació, amb to conciliador amb els independentistes, i obrint-se a parlar d’aprovar els pressupostos del govern de Quim Torra si ERC i PDECat negociaven els de l’Estat de Pedro Sánchez.

Però res, ni el més mínim repunt de protagonisme. En canvi, a Madrid les seves paraules van aconseguir portades i molts minuts a les tertúlies. Això sí, sempre entenent els oferiments com una cessió sense sentit i com una posició de perdedor en la batalla contra el secessionisme. L’estratègia d’Iceta només va tenir com a repercussió la sensació a Espanya que el PSC està cada cop més venut a l’independentisme de Torra. I mentrestant, Iceta segueix desconcertat sense entendre res. I no és estrany, realment.