El PSC va passar anys turbulents quan el seu lideratge no era clar, i quan els anomenats sectors catalanistes van començar el xantatge intern del “o fas el que dic, o marxo”. Després d’aquells anys negres, Miquel Iceta va aparèixer com un salvador de les essències, va aconseguir aturar la sagnia de desercions cap a Cs, els comuns o ERC, i va erigir-se com el nou líder que, sense saber-ho, tots estaven esperant.

Això va fer que el partit entrés en una estabilitat com feia anys que no tenia. Però res és etern, i menys en política. Després de diverses eleccions presentant Iceta al capdavant, després de l’intent fallit d’enviar-lo de president del Senat i després de recuperar un cert posicionament a Catalunya gràcies al Govern espanyol, estar al seu lloc comença a ser atractiu. És per això que hi ha una persona, la portaveu del partit, Eva Granados, que comença a obrir-se camí, a ser més present, i a tenir un seguit de correligionaris que han iniciat moviments per situar-la en la pista de sortida més immediata.

Iceta sembla que mantindrà el cap de cartell en les pròximes eleccions catalanes sense problemes. Però els evistes ja es mouen per situar-la estratègicament a l’ombra per poder assaltar el lideratge a curt termini. De fet, asseguren que ho faran tant si Iceta hi col·labora com si no ho fa.