Esquerra fa anys que parla d’eixamplar la base del sobiranisme, d’atreure cap a les tesis independentistes gent que s’ubica a l’esquerra del socialisme i en el federalisme més descentralitzador o en el catalanisme més autodeterminista. Això, que sempre ha estat vist com un gest de lloa i respecte cap a l’entorn dels comuns, al final s’ha demostrat com una estratègia per captar-los directament i, si pot ser, fagocitar-los. I en aquest pla traçat de fa temps, aquest període electoral que ve està revelant-se clau. I és que Esquerra ha decidit passar a l’acció i fitxar directament les cares dels comuns més icòniques en la defensa del dret a l’autodeterminació o més properes al sobiranisme català.

És per això que ha estat madurant durant mesos el pas de Joan Josep Nuet, líder d’EUiA i processat com a membre de la Mesa del Parlament, i Elisenda Alamany, cap visible del corrent Sobiranistes dins els comuns, a les files republicanes. Així, Nuet formarà part de la candidatura d’ERC al Congrés dels Diputats com a número quatre per Barcelona, i Alamany està ultimant un acord que la situaria al segon o tercer lloc de la llista d’Ernest Maragall a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta sagnia planificada ha fet que els comuns s’indignin i estiguin furiosos. I és que és fàcil fer llenya de l’arbre caigut.