L’univers dels comuns va gestar-se a partir de la irrupció d’Ada Colau –actual alcaldessa de Barcelona– en l’escena política. La decadència inexorable de partits com ICV o EUiA, la històrica victòria en les municipals a la capital catalana i l’aparició de Podem van acabar fent que tot l’espai polític confluís fins al punt de la fusió i la desaparició de les sigles de les formacions polítiques en pro de potenciar la figura d’Ada Colau i la nova marca d’esquerres.
Però malgrat això, els comuns es van valer també a les últimes eleccions espanyoles de la bona imatge que un partit com Podem i un candidat com Pablo Iglesias tenien entre els catalans. El seu discurs amb l’autodeterminació i la seva “fraternitat” els situava com a via “possible” per entendre’s amb una Espanya hostil. Però el temps ha passat, la política evoluciona i la imatge que Podem i Pablo Iglesias tenien fa gairebé quatre anys queda molt lluny de la que tenen ara. Tant és així, que els comuns ja han avisat Pablo Iglesias que el reclamaran ben poc en campanya, i alguns dirigents ja han manifestat preocupació perquè la marca de Podem resta més que suma de cara al 28-A.
