La cúpula del PSC estava encantada amb la convocatòria de noves eleccions el 10-N. El seu combat a Catalunya guanyava cos, prenia forma i podrien recuperar més vot del que havia marxat a Ciutadans per l’actitud dels taronges a Madrid. Però en política, dos mesos és molt temps. I l’estratègia de Ferraz ha resultat ser molt poc coincident amb la que esperava el PSC. I és que Pedro Sánchez i els seus han optat per fer un gir cap al nacionalisme espanyol, fent picades d’ullet a l’ala més dura de la dreta que busca escarment amb l’independentisme, i allunyant-se de teories de diàleg i negociació malgrat tots els escenaris. I això, als socialistes catalans els va malament, molt malament.

Fonts de la direcció del PSC reconeixen en privat que aquesta actitud els torna a vincular amb la línia estratègica del PP i Cs respecte a Catalunya i l’independentisme, i això pot fer que candidatures com la dels comuns o la d’Íñigo Errejón –si s’acaba presentant– acabin robant-los part del seu electorat, especialment a les zones menys metropolitanes. Tot just la precampanya ha començat i al PSC ja temen que Sánchez i el seu discurs els perjudiqui electoralment. Ara la missió que s’han marcat al PSC és intentar rebaixar el to o, directament, evitar al màxim les visites i els grans actes de Pedro Sánchez durant la campanya.