Els socialistes de tot Espanya van veure en la imatge de la manifestació del PP, Cs i Vox una oportunitat d’or per al seu discurs de la por de cara a l’avançament de les eleccions generals. A més, el pacte entre les tres forces a Andalusia refermava aquesta idea i molts dels quadres del PSOE i el PSC ja parlaven obertament de com això mobilitzaria el seu electorat, per acabar beneficiant els socialistes amb el vot útil.

A més,  les darreres enquestes –especialment les del CIS– donen al PSOE una victòria sobradíssima a tot l’Estat, i auguren la primera posició al PSC a Catalunya. Això, quan ni tan sols s’han dissolt les Corts Generals, és dinamita per a l’estratègia de la por a la dreta que venien planificant. Tant és així que algun dirigent del PSC ha picat a la porta de la Moncloa demanant explicacions sobre l’estudi del CIS –organisme públic dependent de Presidència del govern espanyol–, en témer que a Catalunya hi hagi un efecte cavall guanyador i que, com ja va passar a les eleccions d’Andalusia, gran part de l’esquerra es confiï per una victòria assegurada, no vagi a votar i la dreta se’n beneficiï en escons.