L’intercanvi de cadires que van fer Alfred Bosch i Ernest Maragall entre la conselleria d’Exteriors i la candidatura d’ERC a l’alcaldia de Barcelona ha servit, sobretot, per donar ales a l’espai d’esquerres i esperances als partidaris d’un pacte progressista per després de les municipals. I és que l’arribada de Maragall al grup municipal ha fet que ERC tingui un dels seus habituals girs ideològics en els que escull entre la seva ànima nacionalista/independentista i la seva vessant més d’esquerres. Així, pels moviments que va fent darrerament, sembla que aposta ara més per alinear-se amb els comuns d’Ada Colau que amb el catalanisme conservador del PDECat.

D’aquesta manera, els republicans semblen deixar clar que la seva aposta pel front nacional a la Generalitat i el Parlament no tindrà mirall a l’altre costat de la plaça Sant Jaume, i aspira a poder governar amb els comuns, la CUP o fins i tot el PSC. De fet, quan Maragall parla del PDECat i JxCat, constantment esmenta la “unitat d’acció” en el terreny independentista, però posa molta més èmfasi en les “polítiques d’esquerres” quan es refereix a l’impuls d’acció d’un possible govern amb els comuns. Aquesta estratègia ha molestat una part dels republicans, però sobretot ha emprenyat l’entorn d’Alfred Bosch, que veu que el gir deixa en mal lloc el que va ser el seu representant a l’Ajuntament.