El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, és un dels escuders més fidels de l’expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, i de l’actual cap del Consell Executiu, Quim Torra. A més, és un dels personatges polítics més odiats a Esquerra Republicana, sobretot per les seves sovintejades maniobres per posar entre l’espasa i la paret el president de la cambra, Roger Torrent. I és que Costa sempre ha acusat els republicans de no estar disposats a donar-ho tot i a assumir totes les conseqüències derivades d’una política de confrontació amb l’Estat i amb el sistema judicial espanyol.
Però la veritat és que ell, que presumeix sempre de tenir aquesta valentia, va ser un dels membres de la fallida Sindicatura Electoral de l’1-O que van apartar-se i renunciar amb la primera amenaça de l’Estat de ser multats amb enormes sancions si no desistien. A més, els que coneixen el procés, asseguren que se li va oferir ocupar el lloc de Torra abans que a l’actual president i que el va rebutjar. Ara, amb la darrera remodelació, sembla que Torra també li va oferir entrar al Govern, amb l’aval de Puigdemont, i va tornar a donar carbassa als presidents. I és que sempre ha sigut més fàcil –per a ell i per a tothom– demanar que s’arrisquin els altres quan s’analitzen les conseqüències per a un mateix.
