La seguretat a Barcelona ha estat un dels grans ‘hits’ de la premsa d’aquest estiu. Les dades, sovint destacades a conveniència de la política i els interessos d’alguns mitjans, han fet que l’Ajuntament de Barcelona apliqui una reacció ràpida amb una Guàrdia Urbana hipermobilitzada i uns tinents d’alcalde socialistes, Jaume Collboni i Albert Batlle, exigint exacerbadament als Mossos que facin el mateix. Aquesta reacció tan extremada ha fet que l’Ajuntament de Barcelona aparegui de sobte com una institució de control policial.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no està gens satisfeta amb aquesta imatge que es dona, sobretot perquè fa la sensació que ha externalitzat al PSC la seguretat de la ciutat i ella se n’ha desentès. És per això que Colau intenta rebaixar i modular la posició de Batlle i Collboni, però no se’n surt. L’alcaldessa està descobrint el preu de cedir a un partit diferent la gestió d’una àrea cabdal sense pactar abans els termes exactes amb els quals s’actuarà. De moment, Colau i Collboni no aconsegueixen trobar el punt intermedi que els faci sentir còmodes en matèria policial.
