El conseller d’Interior, Miquel Buch, és un dels perfils polítics que menys protagonisme ha tingut en la lluita interna entre ­JxCat, el PDECat, la Crida i tot l’espai postconvergent. El procés de desintegració de l’antiga CDC i la conversió en una nova formació al servei de Carles Puigdemont ha provocat moltes tensions entre els diferents sectors. I ha fet que nombrosos dirigents i cares conegudes acabin prenent partit per una opció o l’altra.

El cas de Buch, però, ha estat dels més paradigmàtics. El conseller és membre del PDECat i de la seva direcció, i mai ha volgut contradir el seu president, David Bonvehí. No l’ha desautoritzat, i de fet el seu nom ha sonat diverses vegades com a nova cara visible del partit si Bonvehí deixava el càrrec.

D’altra banda, Buch no ha mostrat adhesió completa als postulats de Puigdemont. Mai ha volgut que el seu nom aparegui entre els primers signants dels seus documents. Però després els difon mostrant simpatia amb ells. D’aquesta manera, s’assegura seguir estant entre els que podrien liderar un nou PDECat si la formació no desapareix, i alhora ser un dels de l’òrbita de Puigdemont si el PDECat queda aniquilat. I és que gent ben propera a ell assegura que vol jugar a dues bandes per no quedar-se penjat i sense paraigua, guanyi qui guanyi la batalla interna.