L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) podria, per fi, començar a assumir algun dels seus notables i sonors fracassos. Després d’anys d’estratègies errònies, de declaracions emprenyant independentistes i d’iniciatives que han provocat centenars de peticions de baixes de la militància, la seva presidenta, Elisenda Paluzie, va assegurar recentment que l’entitat no tornarà a impulsar candidatures electorals en cap convocatòria de comicis. 

Això, a la pràctica, suposa assumir que, quan a les passades municipals es va decidir a donar suport a les candidatures de Primàries, la cosa va acabar sent més un error que un encert. I és que l’Assemblea va impulsar aquesta iniciativa i va posar-hi desenes de milers d’euros –més de 150.000 segons algunes fonts crítiques de dins de l’entitat–, amb un resultat pobre, molt pocs regidors electes, un fracàs absolut a Barcelona, amb Jordi Graupera, i provocant la divisió entre els votants independentistes amb una quarta llista municipal. Malgrat això, però, mai cap dirigent ha assumit fins ara que va ser un gran error. Potser és l’inici de l’autocrítica a l’Assemblea.