Alguns col·lectius d’activistes en defensa de la salut pública comuniquen diàriament quanta gent hi ha i quina és la mitjana d’espera per ser ateses o pujades a planta les persones que arriben als serveis d’urgències de determinats hospitals. És especialment d’agrair la feina de SAP Muntanya en posar-nos al dia de l’atenció al servei d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
De tant en quan a tots (o a quasi tots) ens toca passar-nos algun cop per aquests serveis perquè emmalaltim nosaltres o alguna persona propera. A mi em va tocar el dia de la Mercè. Un còlic nefrític. Recordo que l’enyorat Joan Barril explicava sovint les seves peripècies vitals en els articles que publicava a diferents mitjans de comunicació. També quan li tocava anar a l’hospital. Et deixava en la incertesa de saber què li passava i com es trobava. Però aprofitava l’article per reflexionar sobre el ser humà i les seves limitacions o s’ho feia venir bé per deixar caure alguna idea brillant o interessant.
A mi, el nou pas per les urgències hospitalàries em va fer pensar en la necessitat que les persones tinguem cura unes de les altres. ‘Avui per tu, demà per mi”, segons la dita. Quan el teu cos no rutlla bé necessites algú que te’l posi en solfa. I si al damunt el dolor o l’angoixa se’t fan difícils de superar, com més ràpid ho faci, millor.
Quan em van posar el Nolotil per la via intravenosa i vaig poder tornar a pensar amb claredat i mirar al meu entorn, vaig veure tot de gent necessitada d’ajut. I la confiança i esperança que dipositava (dipositàvem) en les infermeres, metges i personal sanitari que ens atenia.
També vaig tenir un moment per pensar en la que anomenen ‘Llei Aragonès’, aquesta llei que permet la privatització de determinats serveis que s’ofereixen als hospitals, escoles i centres d’atenció social. Està al Parlament i es podria aprovar en les properes setmanes. Una Plataforma d’entitats ciutadanes s’hi oposa. Ningú no em farà creure que en ‘la cura’ entre persones sigui necessari recórrer al mercat lliure i la competència entre empreses privades que busquen fer negoci.
Anar d’Urgències de tant en tant fa reviure la confiança en l’ésser humà i referma la convicció que la salut de totes i tots és un dret i mai no hauria de ser un negoci.
