Divendres es van tornar a mobilitzar els estudiants de #Fridays4Future de Barcelona i Girona per exigir als polítics que es prenguin seriosament la lluita contra el canvi climàtic. Dissabte, cinquanta científics van participar a la jornada de dotze hores ‘Realitat climàtica=Emergència social”, organitzada per SICOM-Solidaritat i Comunicació. Per la tarda, unes cinc mil persones recorrien els carrers de Barcelona per exigir ‘Prou lloguers abusius”, convocats pel Sindicat de Llogaters, amb el suport d’una quarentena d’associacions que defensen el dret a un habitatge digne. L’endemà, la Marea Blanca de Catalunya i més de seixanta col·lectius van convocar una manifestació des del parc de la Ciutadella fins la plaça Sant Jaume per protestar contra la privatització de la salut i la protecció social. A la plaça Sant Jaume van coincidir amb les treballadores de la llar que reclamen unes condicions laborals justes i dignes.
En aquestes mobilitzacions hi van participar pocs o cap regidor, parlamentari o governant. On són els polítics, es demanaven els manifestants i representants de les entitats que havien organitzat aquestes jornades i mobilitzacions ciutadanes? Ningú no els demana que es posin a la capçalera de les manifestacions. I molt menys que s’hi presentin amb l’ànim d’apropiar-se políticament o electoralment de les reivindicacions que s’hi fan. Se’ls demana preocupació, interès, complicitat, dedicació.
No pot ser que es creï una situació on els ciutadans van per un cantó i els representants que elegeixen periòdicament per un altre. Fer política és alguna cosa més que treballar de dilluns a divendres als despatxos dels partits, els ajuntaments i altres institucions legislatives o de gestió pública.
I la preocupació ciutadana creix quan ni tan sols en ple període electoral es troben els seus representants a les mobilitzacions on expressen les seves angoixes i aspiracions. Malament anem si només els poden veure als mítings electorals que organitzen els diferents partits!
No estic d’acord amb l’ús indiscriminat de l’eslogan ‘No ens representen’ que es va popularitzar arran del 15M. Les eleccions tenen els seus defectes però entenc que cal participar-hi, tot i que cal millorar-ne tant les lleis que les regulen com l’accés als mitjans de comunicació dels diferents candidat i projectes. Però també entenc el desencís dels ciutadans que expressen les seves reclamacions als carrers o als centres veïnals mentre els representants i dirigents polítics fan la migdiada, se’n van de cap de setmana o, simplement, els ignoren.
Ho heu escoltat?
