La pandèmia de coronavirus està posant en crisi molts dels sistemes de governança dins i fora de molts països del món. Les vacil·lacions inicials sobre la gran contagiositat del virus van sorprendre la sanitat xinesa, però no els metges i metgesses de primera línia de foc, que ja van detectar que les pneumònies que tenien al davant eren diferents i que la seva agressivitat era molt alta. La manca de mesures adequades va costar el càrrec a alguns polítics i la vida a 31 professionals de la medicina, a més de 3.000 habitants.

Des del moment en què es va detectar que era una epidèmia, les vacil·lacions de l’OMS, que s’havia de refiar de les informacions que li arribaven del focus epidèmic, i la solitud dels experts, als quals es va deixar prendre les primeres mesures, van retardar les decisions polítiques.

Els experts s’han d’escoltar, però la seva feina és dubtar; per això investiguen, donen dades i observen les oscil·lacions de les epidèmies, però quan es fan tan grans i tan globals es fa necessària una governança compartida, a tots els nivells, des del món local i de proximitat fins a la coordinació al més alt nivell de cada país i entre països diversos.

Quasi dos mesos ha tardat el director executiu del programa d’Emergències Sanitàries de l’OMS a definir que l’estratègia  correcta era Detectar, Aïllar i Tractar. I a més fer-ho amb molta rapidesa, identificant casos i buscant els seus contactes. No es pot abaixar la guàrdia en la definició de casos, i no és correcte que les autoritats sanitàries catalanes menysvalorin els tests diagnòstics, en contra de les directrius de l’OMS i de les evidències científiques.

En segon lloc, quan apareixen brots incontrolats, dels quals no es pot seguir l’origen, es proposa el confinament, que només fa més lenta l’evolució, per no col·lapsar els sistemes sanitaris. Els virus només viuen si troben un altre ésser viu per colonitzar i multiplicar-se. Per això són tan importants les mesures que han de prendre els ciutadans, la reducció de la mobilitat, i menys útils el tancament de fronteres. La batalla contra una pandèmia no és em salvo jo i que els altres es morin. Els sistemes sanitaris han de treballar coordinats, i repartint al màxim els recursos de prevenció per als professionals, i les unitats d’atenció urgent a les persones més greus.

De fet, a Espanya, durant un mes, s’ha treballat de forma coordinada amb el Consell interterritorial i el ministre Salvador Illa. A mesura que creixia l’epidèmia, quan hi ha hagut un agreujament, ha estat necessari decretar l’estat d’alarma, proposat per a 15 dies, ja que s’han de prendre moltes mesures dràstiques per assegurar la salut de tota la població. La veu dissonant del president de la Generalitat, Quim Torra, al·legant que ell tenia la solució que ningú té al món, i trencant la bona resposta ciutadana, ens ha fet sentir vergonya a moltes catalanes i catalans. Situar el problema a la repetida tonada de la centralització, quan Bèlgica i Alemanya han fet el mateix, demostra com és de difícil fer governança compartida entre alguns polítics. Posa en crisi la incapacitat de molts polítics que pensen només en clau electoral i de forma insolidària respecte a la salut de la seva població i de la resta del món.

Les decisions eficaces no són els cops contundents, són les decisions que mesuren totes les prioritats. A Europa hi ha hagut pràctiques millors, encara que he trobat a faltar un gabinet de crisi comunitari. Els ministres de Salut s’han trobat dues vegades presencialment i dues virtualment. Mai s’havien vist tant, i han arribat a acords progressius, preparats per prendre decisions més dures per la previsible extensió de la pandèmia a Europa. Preparats per compartir?

En contraposició a l’actitud tancada d’alguns polítics, la informació constant sobre la rapidesa de l’extensió del virus ha fet canviar moltes actituds ciutadanes, i una pandèmia d’aquesta magnitud ha estimulat la solidaritat del món.

Durant dos mesos els xinesos van rebre tota mena d’agressions per l’epidèmia desenvolupada a Wuhan. Per contra, no ha passat ni un dia de la reducció dels casos detectats a la Xina i ja mostren la seva ajuda al món. El desembarcament de 30 tones de material i personal sanitari xinès a Itàlia fa trontollar tots els murs i fronteres amb una onada de fraternitat i sororitat inèdita en aquest món de creixents nacionalismes autàrquics.

Els valors polítics de la convivència ciutadana van assenyalant el camí dels futurs governs federals, per força governs compartits.