Una de les grans mancances de l’Estat de les Autonomies que no ha permèsdesenvolpar-nos cap a un de federal és la impossibilitat de crear organització i normativa per compartir govern. Federar és compartir governança sobre aspectes comuns que afecten a la població governada d’una manera el més eficient possible i equitativa. Una descentralització sense desenvolupar mecanismes de cooperació i un bon funcionament de comissions interterritorials ha fet menys eficients les competències transferides a favor de les necessitats de la població.
Un exemple clar d’aquestes mancances l’hem tingut aquest estiu amb els diferents brots d’alarma sanitària al voltant de la listeriosi iniciada a Andalusia, dels nens llop afectats per un medicament erroni, o la contaminació amb toxina botulínica d’una llauna de tonyina. Es podria creure que la sanitat és només la assistència sanitària que es dona a la malaltia a través dels hospitals i els centres d’atenció primària, però la sanitat ha de vetllar per la salut de la població prevenint infeccions, malalties i contaminacions, i per un medi ambient saludable. La salut pública i la vigilància de la població és una tasca imprescindible, necessària, i que depèn sobre tot de les mesures coordinades de moltes institucions. Malauradament, una de les primeres mesures dels governs de dretes de tots els colors ha estat treure recursos de salut pública, retallant les tasques de vigilància, inspecció, i prevenció, desconeixent que no hi ha fronteres, ni murs per les infeccions i per la contaminació.
La infecció per listeriosi, que comença amb una indústria concreta, que té aprovat el sistema d’autocontrol, s’ha estès a distància, i estem lluny de conèixer el seu abast. És un problema sanitari greu que pot afectar de manera mortal, en primer lloc, els fetus en desenvolupament, les embarassades i les persones grans o amb malalties que fan baixar les defenses. Per tant, eren prioritàries les alertes a la població, el control dels productes afectats i la comunicació al ministeri i a la Comunitat Europea. Des del 9 d’agost es coneix que hi ha carn contaminada, però l’alerta no s’activa fins el 15 i el 23 s’amplia a altres productes de la mateixa indústria. Les declaracions del president andalús, Juanma Moreno, volen fer creure que la baixa mortalitat és un gran èxit de la seva gestió, i carregar les culpes a l’ajuntament local. Però no es poden eludir responsabilitats de les competències delegades quan en realitat no són supervisades. Les responsabilitats són compartides, i és d’una gravetat extrema que es vulgui protegir un conseller, com Jesús Aguirre, que al·lega que no va fer l’alerta immediatament “per evitar l’alarmisme innecessari o que la falta de rigor es carregués al sector carni”.
És això una bona gestió? A qui ha de protegir i vigilar una conselleria de Salut? La indústria o la població que pot estar afectada? Fins el 26 d’agost la ministra de Sanitat en funcions, Maria Luisa Carcedo, no reuneix als consellers de Salut per “compartir la situació i estudiar noves mesures” i revela que l’Institut Carles III està estudiant el genotip del bacteri, per relacionar amb evidència científica bona els casos de les persones afectades amb el consum de la carn entatxonada.
La bona praxis de salut exigeix que el principi de subsidiarietat funcioni sempre a favor de la ciutadania. El genotip s’estudia a Madrid perquè és el millor lloc d’epidemiologia pública. Coordinar recursos i eficiència és bàsic per respondre urgentment a l’atenció de la salut dels afectats, sense perdre ni un minut d’energia per interessos partidistes. La política és exercici de la responsabilitat i les culpes es dirimiran als tribunals.
La responsabilitat de formar personal sanitari i veterinari, tant de gestió com de vigilància de la salut i assistencial, era de l’Institut Carles III. Perquè es va segregar aquesta institució del ministeri de Sanitat i se li van treure recursos durant els governs del PP? Si falten recursos per inspeccionar i alertar, les males praxis creixen amb mes facilitat. Tenen molta raó Javier Rey i la resta de signants d’un article que demana un govern federal per una sanitat universal (El País 13 agost del 2019). No hem de mantenir només una equitat en serveis bàsics de les diverses autonomies sinó que hem de saber compartir les competències i fer-les servir tenint en compte les necessitats i les diferències. Federar és compartir govern, però amb cooperació i lleialtat entre les entitats federades. Per una millor salut de la població és urgent una sanitat federal dins d’una Espanya federal.
