“Quan somnio en la Barcelona que vull penso en ciutadania, en una Barcelona plural d’identitats i de maneres d’entendre el món, que deixa de parlar de la identitat que ens ha arribat per assumir d’una vegada per totes la identitat que ja som i traslladar-la plenament a tots els àmbits: els mitjans de comunicació, les arts, les escoles, les universitats, la política”. Així va acabar Carmen Juárez la seva intervenció en el pregó de la Mercè 2018. Parlava de Barcelona però és un somni que val per moltes altres ciutats. Totes?

El pregó oficial li van encarregar a l’actriu Leticia Dolera. Vint minuts després de prendre la paraula la va cedir a Carmen Juárez, que va explicar que quan tenia 10 anys va veure com assassinaven el seu pare davant d’ella, a Honduras, el país on va néixer. “Barcelona em va salvar la vida”, va dir per explicar que va venir fugint de la violència, la impunitat i les injustícies que va viure d’adolescent. Hi va arribar als 19 anys però no li van posar les coses fàcils. Durant sis anys va estar tenint cura d’una dona gran que patia demència, amb només nou hores a la setmana de lleure. I va citar noms de dones com la Teresa, la Belinda o la Lilian, exemplificant tantes persones que tenint cura de la vida d’altres no poden preocupar-se de la seva pròpia. Una gran part d’aquestes dones tenen trajectòries vitals semblants a la seva.

Abans, Dolera havia recordat moments recents importants i dignes en la història de la ciutat: les manifestacions contra les retallades, a favor de l’acollida dels refugiats, o el 15M. I, en referir-se a la situació que es viu avui a Catalunya, va mostrar la seva incomprensió per les decisions judicials que han portat a la presó o fora del país a dirigents polítics i socials independentistes. “Penso que la política la farem no només parlant entre nosaltres, sinó sobretot escoltant a qui pensa com nosaltres i a qui no. I, sincerament, crec que escoltem millor mirant-nos als ulls que mirant una bandera. La que sigui”, va dir.

Mirem-nos els ulls. I deixem de preguntar-nos de quina identitat venim o quina identitat som i preocupem-nos de les persones que hi ha al darrere.