Els periodistes no massa espavilats com jo hem de preguntar mil vegades les coses per entendre-les i, sobretot, per no explicar-les malament quan les traslladem als nostres articles. Ho deia Marx. Per canviar la realitat primer cal entendre-la. I, a Catalunya, hi ha moltes coses que no entenc, que no s’entenen. Per exemple, què era i qui hi havia darrera el Tsunami Democràtic que va enviar milers de persones a ocupar o complicar el funcionament de l’aeroport Josep Tarradellas o el trànsit a La Jonquera.
El 14 de gener, el seu canal de twitter, amb més de 230.000 seguidors, anunciava “Tsunami Democràtic es prepara per una nova fase de protestes. De nou les accions estaran dissenyades per assolir uns objectius polítics, operatius i comunicatius concrets en el marc dels drets, la llibertat i l’autodeterminació. Comença la segona onada”. Però la segona onada no arriba.
El seu portal d’Internet està hostatjat al domini ‘io’, que pertany al territori britànic de l’Oceà Índic, la qual cosa indica que qui l’ha creat no pretenia ajudar, precisament, els periodistes que busquessin interlocutors en aquest moviment. Aquest obstacle, però, no va impedir que Mònica Terribas o Jordi Basté entrevistessin portaveus misteriosos del Tsunami Democràtic. Potser que els preguntin de què va aquesta segona onada que no arriba.
El que sí que és públic és la seva voluntat de no deixar tirada les persones que van seguir les seves instruccions, per Telegram o per l’app que va crear, que ara estan sent investigades judicialment. El mateix dia que anunciava la segona tongada d’accions pendents, el 14 de gener, al perfil de twitter hi penjavea aquest missatge: “Tsunami dona suport econòmic i tècnic a les persones denunciades o sancionades per les accions que ha convocat. També a les que declaren als jutjats de Girona pel tall de l’AP7, si així ho han cregut oportú. Qui ho necessiti pot contactar amb [email protected]”. Potser és a través d’aquest correu electrònic que Terribas, Basté i d’altres van assolir els contactes oportuns per les seves entrevistes amb tsunamistes. És més probable, però, que ho fessin a través de [email protected]. Protonmail és un servei de correu electrònic amb seu a Ginebra creat després que l’extreballador de la CIA Eduard Snowden expliqués com els serveis secrets dels Estats Units espiaven les missatgeries que s’utilitzen a Internet.
La web de Tsunami Democràtic només té tres apartats: No violència, app i donatius. Al de donatius s’hi llegeix que “Tsunami ha gastat fins ara 135.818 euros” i que es poden aportar quantitats des de 5 a 100 euros. “El sistema que s’ha implementat és segur. S’utilitzen els sistemes de seguretat més avançats”, s'hi diu. No sé si Snowden se’n fiaria.
Mentre esperem aquesta segona onada que no arriba, una recomanació: Llegiu el llibre ‘En el tsunami catalán. Una biografía del proceso independentista”. És un repàs a la història política catalana dels darrers quaranta anys, completa, rigorosa i treballada. Prop de 400 planes. L’autor, el periodista Santi Tarín, dona la cara.
