L'analista internacional veneçolà Moisés Naím, autor de "El fin del poder", descrivia en l'entrevista de la contra de la Vanguardia els límits del poder amb una encertada metàfora: "Els governants són avui com Gulliver, lligat al terra per milers de petits nans amb els seus filets". La referència al viatjador de Lil·liput ve a tomb del relleu presidencial als Estats Units. Gulliver ve a ser Donald Trump i com li passa a l'heroi de Swift, al magnat també el lligaran de mans i peus innombrables actors amb demandes judicials. De les limitacions presidencials de la primera potència mundial, Naím n'anomena la síndrome de Guantánamo, recordant com Barack Obama va intentar sense èxit tancar la vergonyant presó nord-americana. Tot i que, com en el cas de Guantánamo, els límits del poder poden ser feixucs, en general i preveient el desastre Trump, són benvinguts.

Tot i Guantánamo, penso que Obama haurà estat un dels millors presidents que ha tingut mai els Estats Units. Com passa amb alguns quadres, que la bellesa només s'aprecia quan te n'allunyes, la feina feta pel primer president negre estatunidenc serà ben valorada quan passi més temps. D'altra banda i dissortadament, ningú dubta que els desastres de Trump poden fer encara millor a Obama.

Obama va arribar al poder quan el país estava empantanegat en dues guerres i patia la pitjor recessió des de la de 1929. Doncs bé, Obama va treure el país d'aquelles dues guerres i de la recessió, aconseguint 75 mesos seguits de creació de treball, la major etapa de creixement dels Estats Units en la seva història. Aquests serien els titulars, en la lletra menuda hi ha altres èxits assolits en el mandat Obama, però i també grans decepcions.

Algunes d'aquestes dissorts ens retornen a Gulliver. Als Estats Units el president té molt poder, però no tot el poder del món i Obama ha hagut d'acceptar que tot allò que volia fer no ha estat possible. De fet, el fins ara president nord-americà no ha comptat mai amb la majoria de les dues cambres i s'ha vist obligat a fer gecs i mànigues per tirar endavant algunes de les mesures que havia anunciat en campanya. Inicialment, Trump disposarà d'aquest control, sempre i quan sàpiga entendre's amb els que teòricament són els seus aliats, els republicans. De fet, si algú tomba a Trump seran els propis republicans. El nou president fa cara de patir un impeachment i de no acabar el seu mandat. Temps al temps.

Tornant a Obama, a part dels seus èxits i desencerts, pels quals se l'acabarà jutjant, intueixo que la història el convertirà en un dels presidents més empàtics que a tingut mai la primera potència mundial. Una qualitat que ha sabut travar gràcies també a l'ajuda de la primer dama, Michelle Obama –figura que anirà adquirint notorietat quan s'acostin les properes eleccions presidencials.

Com deia Obama en el seu comiat: "Sí que vam poder, sí que podem"...