Poques vegades he vist a Xavier Vidal Folch escriure amb tanta vehemència com ho va fer a l’article ‘El putsch de Karlsruhe’ que va publicar el 7 de maig a El País. Parlava de la decisió del Tribunal Constitucional alemany, amb seu en aquesta ciutat, de considerar ‘inconstitucional’ la compra massiva de bons realitzada pel Banc Central Europeu el 2015 per salvar l’euro i ajudar les economies més fràgils de la Unió Europea. Vidal Folch qualifica de ‘cop contra Europa’ del tribunal alemany per creure’s amb l’autoritat suficient com per qüestionar una decisió d’un tribunal superior, el del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va avalar aquesta compra.
El govern alemany ha demostrat en diverses ocasions que creu en la Unió Europea sempre i quan no suposi molèsties a l’economia del seu país. Ho va demostrar quan va liderar la destrucció de Grècia quan va patir la crisi del 2018 i ho ha tornat a demostrar ara quan es tractava de coordinar la lluita europea contra el coronavirus. Però la seva justícia s’havia limitat a amenaçar i a rondinar. El Tribunal Constitucional ha donat un pas més. I ho ha fet amb fatxenderia. S’ha pres la llibertat d’exigir que el Banc Central Europeu li expliqui les raons de la seva compra massiva de bons. I, a més, li ha donat un termini de tres mesos perquè ho faci.
Els jutges alemanys han demostrat que o no han entès res del que és la Unió Europea o no ho han volgut entendre. Els ciutadans alemanys haurien de demanar explicacions al seu Tribunal Constitucional per dedicar temps a una qüestió que no els pertoca discernir. Si no tenen altre feina perquè les decisions dels diferents òrgans polítics del país no entren mai en contradicció amb la seva Constitució poden reduir el nombre de jutges del Tribunal i estalviarien uns diners que segur que anirien molt bé a una economia que racaneja compartir els riscos d’emetre deute públic conjunta amb els països del sud d’Europa per combatre els efectes del coronavirus.
No m’imagino al Tribunal Constitucional espanyol donant-li un termini de tres mesos al Banc Central Europeu perquè justifiqui alguna de les seves decisions.
La pregunta següent és ¿què farà el Tribunal Constitucional alemany quan el Banc Central Europeu, lògicament, l’engegui a pastar fang?
Vidal Folch diu que els jutges alemanys que han avalat aquesta sentència són uns ‘cínics’ i que ‘ens prenen per imbècils’.
Seria tot un detall que la canceller Angela Merkel els cridi a l’ordre. O que els confini de per vida i els castigui a llegir de dalt a baix tots els tractats de la Unió Europea. Si pot ser en espanyol, italià, francès, grec o portuguès perquè la pena sigui més cruel.
