Ja fa un any que Torra és president de la Generalitat i encara no ha decidit arremangar-se per resoldre algun dels problemes que tenim els catalans. Per no interessar-se, ni tan sols pretén aprovar els pressupostos. El sou milionari que està cobrant i que s'ha adjudicat de per vida el justifica perquè és el president de la Generalitat, com a conseqüència d'unes eleccions autonòmiques i d'una votació al Parlament català. No obstant això, s'adjudica els drets sense complir les seves obligacions.
Torra, a part d'haver-nos entretingut amb els seus viatges a les presons i amb les seves visites al Bonaparte fugit que s'allotja a Waterloo, l'únic que ha fet és participar i encoratjar rituals commemoratius dels disbarats independentistes de l'any anterior. Disbarats pels quals els líders del procés independentista han estat a la presó durant aquest any i pels quals a partir del dia 12 de febrer se'ls ha començat a jutjar. Ara Torra ens amenaça que el resultat del judici canviarà les relacions de Catalunya amb Espanya per a la resta de la història. La realitat és que aquests rituals han passat amb més pena que glòria i ens recorden més al màrqueting que a la política. Màrqueting que només serveix per vendre un farol, com diria Ponsatí.
Els representants independentistes d'ERC al Congrés han presentat una esmena a la totalitat al projecte dels pressupostos generals de l'Estat i el PDECat també s'hi ha apuntat. Pressupostos que es comencen a discutir el mateix dia de l'inici del judici als polítics responsables del procés independentista. L'excusa és demanar al govern un "gest": ni més ni menys que insti la Fiscalia a demanar l'alliberament dels presos i que iniciï una negociació bilateral sobre el dret d'autodeterminació al marge de la meitat del Parlament català i de la majoria del Congrés dels Diputats. D'això en diuen democràcia.
La no aprovació dels pressupostos perjudica Catalunya? Sí. També perjudica que les empreses més importants marxin de Catalunya en un degoteig continu des que es va declarar la independència o que els pressupostos de la Generalitat no es dediquin a millorar la vida de la gent. Els catalans estem acostumats que els nostres recursos vagin a pagar el 3% de la corrupció dels partits nacionalistes que ens governen, a les ambaixades difícilment sostenibles i als sous a càrrecs i assessors, amiguets de la causa. Fins i tot serveixen per subvencionar l'aparell propagandístic de TV3 i la premsa independentista. Això ve d'antic: Junqueras ja va dir fa anys que no valia la pena fer pressupostos autonòmics perquè en un any ja seríem independents, o que si ell s'ho proposava, es podia aturar l'economia. És a dir, l'economia entesa com a recurs per mantenir la tensió i no per millorar les condicions de vida de la gent.
Al Parlament, l'oposició pregunta pels comptes i els recursos o les polítiques socials. La resposta és el silenci. Enmig de la desraó, la farsa es desenvolupa amb fluïdesa. El Petit Nicolás va ser convidat per TV3 a presentar el seu nou projecte polític al programa Preguntes freqüents. Aquest senyor està pendent de judici acusat de falsedat documental, estafa en grau de temptativa i usurpació de funcions públiques i estat civil, a més d'estar imputat per revelació de secrets, suborn impropi, malversació de cabals públics i tràfic d'influències. Durant el programa va lluir el tradicional llacet groc, en suport als independentistes presos, sembla ser que convençut per Pilar Rahola. Va argumentar que se l'havia posat perquè ell defensa la "llibertat d'expressió". Seguint fidelment els principis independentistes, sembla que TV3 està totalment desorientada.
Es diria que de tanta propaganda fal·laç, ja no sap fer res més que donar cops de pal a l'aigua. La realitat és que l'independentisme no té cap projecte per a Catalunya. Comença la discussió dels pressupostos i el judici als presos i només cal esperar que els grups independentistes segueixin amb aquest principi tan nostre que diu "embolica que fa fort". La tensió i l'engany els permetran anar fent la viu-viu.
