El procés comença a semblar la torrada de Murphy, que untada de mantega sempre cau del cantó de la mantega. El 1997, el físic i matemàtic Robert Matthews va publicar un article a Scientific American en el qual va recollir proves que confirmaven la calamitat murphyana. Segons Matthews, l'alçada de la taula és determinant en aquest cas, ja que la llesca de pa, untada o no, "no té temps per fer una volta completa i tornar a caure cap per amunt en arribar a terra". Cal recordar que no llancem les torrades a l'aire com si fossin una moneda, sinó que simplement se'ns cauen mentre intentem, sense èxit, esmorzar. Matthews ja havia publicat un estudi demostrant aquesta teoria el 1995 -el seu treball va ser premiat amb un IgNobel, la paròdia dels Nobel.

Hi ha altres lleis de Murphy que també em recorden el procés. Per exemple, aquella que diu que si alguna cosa pot anar malament, aniré malament. I és que el procés fa temps que va aixafar merda. Després de l’aclamat i reclamat ‘Spain, sit and talk’ (Espanya, seu i parla), ara que sembla que Espanya està, per fi, disposada a fer-ho, tot són excuses per no seure’s. De moment, a falta d’un pressupost que avali o contradigui la bona sintonia entre els socis de la part espanyola de la taula de diàleg -PSOE i Unides Podem-, el que queda clar és la dissonància a la bancada catalana. Si Esquerra Republicana entén que el mediador és una figura prescindible, Junts per Catalunya el qualifica d’imprescindible, i així aniran aflorant les diferències. Si Esquerra troba bo el cafè que es serveixi a la taula del diàleg, JxCat el trobarà aberrant, i a l’inrevés; mentrestant, el cantó espanyol es beurà el cafè tranquil·lament. En definitiva, el que deia el president José María Aznar, “abans de trencar-se Espanya, es trenca Catalunya”.

L’errada és del president Quim Torra, que va llençar el procés a la piscina de les eleccions anticipades. Si en circumstàncies normals, sense l’espasa de Dàmocles de les eleccions penjant d’un fil, la convivència ja s’ha confirmat embrollada, imaginem-nos ara com d’irrespirable serà el clima a partir d’ara. A més, al no anunciar data i deixar-ho tot a la sort de l’aprovació pressupostària, Torra ha decretat una precampanya electoral indefinida que, amb el delicat moment que pateix Catalunya des de ja fa massa temps, esdevé un tret al peu a un procés que ara ha d’afrontar el repte de seure’s al voltant d’una taula per dialogar. Només caldrà que els republicans diguin blanc perquè els ‘juntistes’ diguin negre, i a l’inrevés.

Així, la torrada del procés ha caigut un altre cop i res fa pensar que en aquesta ocasió giravolti i caigui del cantó que no hi ha mantega...