Nens sirians dormen a la intempèrie glaçada d’Estocolm. És una punteta de l’iceberg. Aquest any, 10 morts i 44 ferits per armes de foc a la capital. Els tirotejos múltiples a les grans ciutats sueques són un fenomen nou. Una altra punteta. Mares de víctimes manifestant-se han remogut un panorama convuls del qual l’extrema dreta de Demòcrates Suecs (DS) n’extreu el profit, just quan gaudeix de decisiva influència com tercera força (17,6% del vot). Democristians i moderats accepten com a soci el partit xenòfob d’arrels feixistes.
Cal dir res més? Sí. L’Institut Karolinska, el centre mèdic universitari dels Nobel, viu un episodi novedós d’antisemitisme entre immigrants musulmans del Pròxim Orient i jueus suecs de generacions enrere.
En immigració Suècia ha passat del cor obert a les portes tancades i els ponts dinamitats. No està sola. Les democràcies abans justes, eficients i tolerants enguany es blinden, requisen, s’espolsen la púrria a l’empar d’un coixí social suficient. Suècia, Holanda o Finlàndia deporten sol·licitants a l’engròs. La tendència restrictiva és general: reducció de fluxos, merma de drets socials i que els migrants ni tan sols s’acostin a picar la porta.
Paradoxa: la recepta amarga l’aplica un estat que fou paradigma de democràcia social avançada i que manté prestacions envejables de benestar. El gruix dels suecs conserva una cura exquisida per l’àmbit públic i un sentit de rectitud cívica. ¿Com es menja un ADN tan progressista i de moralitat comunitària amb la manca de sensibilitat cap a l’exterior des de l’allau de fa tres anys? ¿Per què el model que suequitzava el món amb l’esperit solidari avui marca el camí dels murs i del filferro?
El cop de porta no s’explica només en que tota crisi econòmica fabrica individualismes egoistes i els més precaris en viuen una angoixa objectiva. El gir de l’opinió neix a partir de 2015, quan el govern d’esquerra fou desbordat en la seva apertura màxima a les demandes d’asil i tancà bruscament l’aixeta. La contradicció donà ales a Demòcrates Suecs, que albirant la gran ocasió amagaren les arrels feixistes i tibaren del populisme: les nostres filles ja no poden sortir al carrer per culpa dels que han estat tous i ingenus.
Altres ciutadans són hostils a polítiques d’acollida perquè malmeten expectatives electorals. L’esquerra pateix una incomoditat particular per la pressió dels ultres i per la complexitat del que està en joc. Gent conscienciada arriba a sentir-se assetjada per la manca d’una resposta conjunta, global i sostinguda al drama planetari. La immigració i la seguretat manen el debat, i en aquest debat mana l’extrema dreta. Els altres, a remolc.
En la Suècia rural el rebuig a l’increment intens de forasters és fort. Petits conflictes del carrer (la bici agafada una estona, pomes de jardí menjades sense permís…) o dels albergs (abusos a minories de cristians i d’homosexuals o la rebel·lió quan no hi ha prou pizzes per tothom i el chef canvia el plat) es resolen amb bones paraules i tallers de convivència, però engreixen les predisposicions negatives.
Xenòfobs i neofeixistes exploten els prejudicis. Les fake news volen. Mitjans grocs sembren zitzània sucant pa en delictes dramàtics. Les agressions sexuals i els forats legals que evidencien, el tràfic d’estupefaents o la crema de cotxes acaben de servir en safata a l’extrema dreta el millor caldo de cultiu per apoderar-se de l’ànima col·lectiva. Les xifres no ajuden: 103 tirotejos, 7 morts i 41 ferits en els tres primers mesos de 2016. Ingredients primaris: ¿que la policia ha perdut el control en les bosses perifèriques de pobresa? Més agents, penes més dures i presons plenes.
Un grup liberal ha creat un servei per combatre falsedats i exageracions dels qui manipulen els nouvinguts com una epidèmia. Segons Migrationsinfo, els suecs d’origen estranger per naixement propi o dels pares eren l’any passat 2,4 milions, més del 24% de la població. És a dir: la política migratòria funcionava. La nova immigració mal gestionada no està integrada. L’iceberg és ampli i profund: governs europeus actuen darrera l’escut inhumà de controls d’acer, lleis de segregació, quotes numèriques i discurs racistoide o de pàtria, família i alabat siga Déu.
