Sempre m’han fascinat els cursets de preparació al matrimoni que la religió catòlica obliga a fer a tots aquells parroquians que volen casar-se com deu mana i que, per sort, cada dia són menys (les dades oficials els situen en un 20% pelat). Va haver-hi un temps en què se m’escapava com un capellà podia explicar a una parella com fer sexe sense trempar, però després de comprovar la quantitat de criatures de pare desconegut que s’assemblaven sospitosament al jove mossèn del poble de ma mare, vaig entendre que som un poble de pecadors i que no n’hi ha prou amb pregar dia i nit per salvar Espanya dels rojos que ens governen per fugir de les temptacions de la carn

Per evitar situacions incòmodes sota la sotana, la cúpula eclesiàstica es va treure de la màniga el curset prematrimonial a distància: si volies fer feliç la sogra havies de llegir-te un manual i respondre les preguntes del test abans de passar per l’altar. El curset, conegut com el mètode Ottawa, consta de 15 lliçons i un qüestionari de 20 preguntes per capítol i, si no vaig errada, no s’ha modernitzat des del 1984. Per això, en ple segle XXI se segueix adoctrinant el ramat amb continguts que haurien d’estar prohibits per masclistes i misògins. Per a l’Església espanyola, la dona ha de dedicar-se a la casa i la família, i si opta per treballar fora de la llar, ho ha de fer sense deixar de banda les seves obligacions com a esposa, mare i criada.

El tema de la sexualitat també és de jutjat de guàrdia. Les mostres d’afecte s’han de controlar per no caure en la temptació de la masturbació o en la desgràcia de patir un orgasme no desitjat. Pel que fa a l’acte conjugal, és sempre lícit quan es fa en estat de gràcia divina i és necessari per donar compliment a la finalitat del matrimoni (la procreació). També és aconsellable per superar distanciaments i dificultats en la parella, i obligatori quan una de les parts ho reclama raonablement. No aclareix en què consisteix exactament aquesta reclamació raonable, però donar cobertura moral a la violació dins de la parella és un fet socialment reprovable i està perseguit legalment.

I si amb tots aquests disbarats no en teníem prou per tallar d’arrel amb els privilegis de l’Església Catòlica i posar fi al Concordat firmat el 1979 amb el Vaticà, ara la Conferència Episcopal Espanyola s’ha tret del barret un nou curs de preparació al matrimoni de dos anys de duració amb l’objectiu de preparar els joves que tinguin vocació matrimonial. El contingut del curset, que alguns mitjans de comunicació han filtrat i que poc després ha desaparegut misteriosament de la web oficial, segueix predicant la submissió de la dona a l’home i torno a destacar el tema de la sexualitat perquè és de traca. La dona necessita estar descansada per tenir sexe, per això aconsella al marit que quan vulgui fornicar, assumeixi alguna tasca domèstica com ara portar els fills al parc perquè la mestressa pugui fer la migdiada.

Vaig curta de memòria, però sí que recordo que al programa electoral del PSOE per a les eleccions del 10-N, Pedro Sánchez es va comprometre a denunciar els acords del Concordat del 1979 que donen continuïtat al firmat per Franco el 1953 i que vulneren la llibertat religiosa i l’aconfessionalitat de l’Estat que contempla la Constitució. També prometia recuperar els béns apropiats indegudament per l’Església, començant per el vergonyós robatori de la mesquita de Còrdova o la Giralda de Sevilla. És una pena que, malgrat que el laïcisme s’ha imposat a la societat espanyola, els socialistes no s’atreveixin encara a parlar de trencament i es conformin amb impulsar un nou acord de cooperació bilateral amb el Vaticà. Les sotanes encara ens fan por.