El 19 de gener de 1972, el Consell d’Europa va elegir l’Oda a l’Alegria, basada en un moviment de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven, com a himne europeu. Anys més tard, el Consell Europeu va demanar Herbert von Karajan que en fes uns arranjaments per piano, vent i orquestra simfònica i els caps d’estat i de govern de la Unió Europea van donar-li la categoria d’himne de la Unió Europea. L'Himne a l'alegria es va interpretar de forma oficial per primer cop el 29 de maig de 1985.

L’himne europeu no té lletra oficial. Massa països i massa llengües a la Unió Europea per posar-se d’acord en un text únic, suposo. Però jo em quedo amb la versió que va cantar Miguel Ríos. Són només 17 línies, però és un himne sense crides a l’orgull o la violència. No proclama que els nostres són els més valents, els més guerrers, els més patriotes, els millors. És un text que crida a la fraternitat i a la il·lusió. “Vine, canta, somnia cantant, viu somniant el nou sol, en què els homes tornaran a ser germans”.

Hi he pensat després que el Consell Europeu aprovés un Fons de Reconstrucció de 750.000 milions d’euros perquè els països europeus més afectats per la pandèmia de la Covid-19 puguin combatre els seus efectes més devastadors. D’aquesta quantitat, 390.000 euros seran ajuts directes i les subvencions es finançaran amb l’endeutament conjunt dels 27 països de la Unió. Els països europeus rics i els menys rics compartiran els efectes d’aquest endeutament. Els eurobons que havien rebutjat sempre els que s’etiquetava com a països del Nord, i que ara s’han autobatejat com a ‘països frugals’, són finalment una realitat.

L’Europa fraternal, federal, que l’himne de Miguel Ríos ens convida a somniar comença a prendre cos. Podem tornar a ser germans dins una família mal avinguda des de la crisi econòmica i financera de 2008.

I ara que hem descobert que els eurobons eren possibles, tocaria descobrir que Europa també és capaç d’acollir amb humanitat les persones que volen venir a viure-hi procedents d’altres indrets del món. Que ‘el cant alegre del que espera un nou dia’ també ha de poder sortir del cor dels que es juguen la vida travessant el Mediterrani i d’altres fronteres per formar part de la comunitat europea federal i solidària que hem redescobert fa uns dies.