No, espero i desitjo que la ja iniciada fase oral del judici contra una dotzena dels líders polítics i socials del secessionisme català no sigui cap mena de judici final, com alguns ens volen fer creure. Però pot ser-ho, si més no a curt, a mig i fins i tot a bastant llarg termini, per al conjunt del moviment separatista i, de retruc, per al conjunt de la ciutadania de Catalunya.
Som molts els que pensem que mai no s’hauria d’haver arribat fins aquí. Si hi hem arribat, és per la irresponsabilitat suïcida dels radicals de les dues parts enfrontades en aquest greu conflicte polític, sens dubte el problema d’Estat més important al qual ha hagut de fer front la democràcia espanyola en els últims quaranta anys.
Tot neix amb l’aposta que l’aleshores president Artur Mas va fer ja fa set anys a favor de la via secessionista unilateral, feta amb la pretensió d’intentar ocultar tant tota la seva política de dràstiques retallades en sanitat, educació i altres prestacions socials en plena crisi econòmica global com els cada cop més notoris escàndols de corrupció institucional que afectaven el seu partit.
La resposta a aquella greu irresponsabilitat política de Mas per part del govern espanyol, llavors ja presidit per Mariano Rajoy, va ser una irresponsabilitat política tant o més greu: la inacció, la manca de resposta, la no acceptació de l’existència d’un conflicte polític d’una envergadura enorme i que no ha fet més que créixer durant tots aquests anys. Els uns i els altres sabien molt bé que un problema polític tan greu mai no es podria resoldre sense que ambdues parts acceptessin dialogar, negociar i pactar, evidentment en el marc de la legalitat constitucional i estatutària en què es fonamenta el nostre Estat de dret democràtic.
Cal recordar que, ara com ara i com a conseqüència d’uns recursos presentats pel PP davant d’un Tribunal Constitucional instrumentalitzat pel mateix partit tant des de l’oposició com des del mateix govern, és l’única comunitat autònoma espanyola que no té un Estatut d’Autonomia votat en referèndum per la seva ciutadania? Tot i que les irresponsabilitats polítiques del PP i del seu govern presidit per Mariano Rajoy són molt greus, no ho són menys les dels partits secessionistes catalans i en especial les dels governs de la Generalitat presidits per Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra.
La via unilateral, el constant menyspreu a la legalitat i les reiterades desobediències a tota mena d’avisos i advertències –i no només a diverses resolucions del Tribunal Constitucional, sinó també a repetits informes tant del Consell de Garanties Estatutàries com dels lletrats del Parlament de Catalunya– ens han conduït a la situació actual. L’oportunitat política perduda per part del moviment separatista, o almenys per part dels seus sectors més realistes, moderats i pragmàtics, des del triomf de la moció de censura contra Rajoy presentada per Pedro Sánchez, en la qual van ser decisius els vots dels diputats d’ERC i de l’antiga CDC, és un gravíssim error històric.
Continuar plantejant unes condicions que mai no podran ser acceptades per cap govern espanyol, sigui aquest el que sigui, i que han rebut la desaprovació clara per part de la comunitat internacional i sobretot de la Unió Europea, ha tingut, té i tindrà, dissortadament, unes conseqüències letals per al moviment secessionista i, cosa que és molt més greu i lamentable, per a tota la societat catalana, si més no durant alguns anys, massa anys. No obstant, continuo pensant, i sobretot desitjant, que el judici que té lloc ara al Tribunal Suprem no serà cap mena de judici final per a ningú. Perquè si ho fos, seria terrible.
Recordeu, sisplau, alguns fragments del tràgic i tanmateix bellíssim text del Cant de la Sibil·la: “Ans que el judici no serà, un gran senyal se mostrarà: la terra gritarà suor i tremirà de gran paor. Terratrèmol tan gran serà que les terres derrocarà; les pedres per mig se rompran i les muntanyes se fondran. Los puigs i plans seran iguals. Allà seran los bons i mals. Reis, ducs, comtes i barons, que de sos fets retran raons. Gran foc del cel davallarà, mar, fonts i rius tot cremarà. Los peixos donaran gran crit, perdent son natural delit. El sol perdrà la claretat, mostrant-se fos i alterat; la lluna no donarà claror i tot lo món serà tristor”.
