Divendres vaig ser a la plaça de Catalunya en l’acte de rebuig als atacs terroristes a Barcelona i Cambrils. Em vaig enfilar a una estructura metàl·lica en un lateral des d’on es podien fer bones fotos de la gentada que l’omplia. Una dona em va demanar que l’ajudés a enfilar-s’hi també. Ho vam aconseguir amb dificultats. No sóc gaire fort i ella tenia ja una edat i pesava ‘lo seu’. Tan bon punt es va posar dempeus va treure una bandereta espanyola i es va posar a brandar-la.
Vaig témer que la seva acció provocaria reaccions. I així va ser. Per sort per mi el contenciós es va accentuar quan jo ja havia marxat. Després he vist un vídeo a okdiario.com on la dona acabava amb una lipotímia. No era dia per exhibir banderes. Tot i que la plaça també n’hi havia alguna d’estelada. Per exemple, la que cobria el cos d’una dona que acompanyava diputades i regidores de la CUP. Les escasses estelades, però, no van generar esbroncades.
L’endemà, Antonio García Ferreras s’endinsava amb Xavier Sardà pel mercat de la Boqueria i parlava amb una peixatera, Sisa. La dona els va explicar que li havia preguntat a un turista francès si pensava marxar després de l’atemptat de la Rambla i que li havia contestat que era parisenc i que a la seva ciutat ja havien patit tres atemptats brutals els darrers temps. “Ens hem d’acostumar que el món és així, que hi ha gent que comet aquestes atrocitats i que hem de conviure-hi”. I no pensava marxar, clar. Quan la Sisa es va acomiadar dels periodistes els va dir: “Seny! Sobretot seny!”.
Té raó la Sisa. Cal seny. Fa anys que el seny fluixeja a Catalunya. I no era previsible que un atemptat fes canviar aquesta rutina de cop i volta.
Si de debò volem contribuir a acabar amb els atemptats a Barcelona, Cambrils, París, Turku (Finlàndia), Surgut (Rússia) i a tants d’altres llocs hem d’esforçar-nos per transcendir les nostres querelles particulars. El terrorisme lligat a Daesh (ISIS) s’ha de combatre amb seny i una visió i compromís polític i ideològic globals.
Si volem analitzar l’atemptat, la seva gestació, execució i repercussions en clau d’interessos lligats al debat independentista no faltaran arguments d’un costat i altre. Molts ho han fet. Els mossos d’esquadra han actuat com a herois o desastrosament en funció del bàndol en què militen alguns comentaristes. La guerra d’acusacions entre mitjans de comunicació que s’ha obert per determinats editorials o l’ús d’imatges mancades de respecte per les víctimes va en aquest paquet.
Si volem ajudar a combatre aquest terrorisme a nivell global hem de pensar en trencar relacions amb l’Aràbia Saudí encara que ens haguem d’espavilar a buscar alternatives al petroli i preocupar-nos més pels països i la gent que ara pateix més els efectes d’aquesta xacra mundial, i que no són precisament els europeus. Matant terroristes o detenint-los no resolem el problema de fons. Posant-nos al costat de l’organització juvenil musulmana més gran del món, Gerakan Pemuda Ansor, a Indonèsia, que ha demanat una lectura del Coran més adaptada als temps actuals farem molt més.
Simplement, el seny que demana la Sisa.
