Una de les lliçons indiscutibles que deixarà la pandèmia de COVID-19 és que la sanitat dels ciutadans no es pot deixar en mans de la competència entre el sector públic i el privat. La salut és un dret fonamental que no pot dependre de que uns quants en facin negoci. És tan evident que costa d’entendre com encara ara es permet que s’especuli amb aquest bé bàsic.

Els poders públics poden gestionar millor o pitjor els serveis sanitaris però són controlats per la ciutadania. Les grans empreses privades del sector de la salut i els seus laboratoris farmacèutics viuen pendents dels seus beneficis i els dels seus accionistes. La salut de la majoria no pot dependre dels seus beneficis.

El meu pare va morir per culpa de l’hepatitis C. Poc temps després de la seva mort, es va saber que una multinacional farmacèutica, Gilead, disposava d’un medicament que curava aquesta malaltia. L’empresa volia fer com més negoci millor amb aquest medicament i va pressionar els governs de mig món perquè li paguessin autèntiques fortunes per subministrar-los-hi. En l’estira i arronsa entre multinacional i governs van morir moltes persones a l’espera del remei. Al final, els governs el van adquirir, els accionistes de Gilead es van fer d’or –entre ells l’ex-secretari d’Estat dels Estats Units durant la invasió de l’Iraq, Donald Rumsfeld, que va ser director general de la companyia- i la gent ha deixat de morir de l’hepatitis C. La pressió de les associacions ciutadanes d’afectats que van exigir que se’ls subministrés el medicament va ser imprescindible per assolir-ho.

Després d’aquest èxit econòmic i fracàs moral de Gilead, l’empresa ha seguit fent negocis. Vés a saber si els seus laboratoris acaben trobant el fàrmac o la vacuna que mata el COVID-19! Voldrà fer-ne negoci també?

El món ha de donar un cop sobre la taula. La pandèmia que estem patint ha de ser l’argument definitiu per fer fora els negociants de l’atenció a la salut dels ciutadans. La salut no pot ser un negoci. Els metges, infermeres i personal sanitari que s’estan deixant la salut física i mental a tot el món per combatre la pandèmia tenen dret als nostres aplaudiments. Se’ls mereixen. Però es mereixen i exigeixen alhora que la salut deixi de ser un element d’intercanvi comercial.

La salut o és de tots o de ningú.

La dicotomia està molt clara: o salut pública o salut pública.