Javier Cercas se m’ha avançat aquesta setmana. Dedica la seva columna d’El País al tema que jo volia tractar avui. El de com de difícil és aclarir què és veritat tal i com tenim el món dels mitjans de comunicació ara. I aprofito per robar-li un parell de les informacions que aporta en el seu article. Cita la periodista Anne Applebaum que explica que als Estats Units els que només veuen la Fox i els que només veuen la CNN no poden entendre’s entre ells. Viuen en mons diferents. I també diu que a Polònia passa el mateix amb els que s’informen a través de la televisió pública i els que no la miren. La televisió pública polonesa emet pura propaganda del govern, diu Appelbaum. A Catalunya ja fa anys que sabem de què va això.
Ja coneixeu aquella dita de que “en aquest món traidor res no és veritat i res no es mentida, tot depèn del color del cristall amb què es mira”. A Catalunya, com als Estats Units o Polònia, els cristalls a través dels quals mirem la realitat la distorsionen i fan que cada col·lectiu es capfiqui amb una única veritat, la seva. Aquí tenim la particularitat que la societat està partida pràcticament per la meitat. Uns la veuen de color groc i els altres, no.
Cercas es pregunta com es pot refer aquesta situació endimoniada. I afirma que “només uns mitjans lliures, valerosos i independents poden fer aquest treball, retornant-nos la possibilitat de mantenir la conversa que necessitem amb urgència”.
Existeixen aquests mitjans? Podrien existir cas que algú els volgués promoure? La cosa no pinta fàcil. La confrontació oberta ven més. Les mentides espectaculars atreuen més que les veritats farcides de matisos.
Als actes en memòria de les víctimes dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils hi havia persones que portaven samarretes amb frases reclamant ‘saber la veritat’ d’aquests fets.Aquell invent misteriós que en diuen CDRs va convocar una concentració davant la basílica de la Sagrada Família per denunciar que s’està escamotejant aquesta veritat, que al seu entendre és que els serveis secrets espanyols van promoure l’atemptat per posar pals a les rodes a la celebració del referèndum sobre la independència convocat pel govern de la Generalitat al cap d’un mes i mig.
La veritat se’ns escapa de les mans. I la necessitaríem. A les guerres la primera víctima és la veritat. Una BBC ens aniria bé. Tot i que Cercas recorda que va cometre l’error de mantenir l’equidistància entre les mentides dels partidaris del Brexit i les veritats dels que defensen que el Regne Unit continuï a la Unió Europea.
Pasqual Maragall demanava els mitjans que es mullessin. Que no s’hi valia no prendre partit davant de falsedats i injustícies evidents. La veritat ens farà lliures.
Qui comença?
