Albert Rivera va néixer nu -políticament parlant també. En el seu primer cartell electoral, a les eleccions catalanes de 2006, hi sortia despullat; només es tapava els genitals amb les mans. El missatge, inequívoc: no tenia res a amagar. Després, amb el temps, s’ha anat veient que amagava unes quantes coses... El partit de Rivera, Ciutadans, va néixer aquell mateix any com a rèplica al nacionalisme català. Una colla d’intel·lectuals de la gauche divine barcelonina van empènyer l’invent i van encomanar-ne la gestió a un jove advocat de verb fàcil, Albert Rivera. Els fundadors, cansats del pujolisme, creien que amb la irrupció de Pasqual Maragall (PSC) a la presidència de la Generalitat viurien millor; com que no es van complir els pronòstics, frustrats, van inventar-se la via Ciutadans. Llavors, deien ser de centreesquerra. Després, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (deixar fer, deixar passar) van onejar la bandera liberal i ara, com en el cas del rei despullat de Hans Christian Andersen, Rivera torna a anar despullat. L’entrada de l’ultradretà Vox en el tauler polític espanyol ha escorat Cs a la dreta de la dreta, i d’això plora la criatura.

L’afrancesat Manuel Valls, candidat independent a l’alcaldia de Barcelona sota el paraigua d’una plataforma en la qual predominava Cs, ha estat el primer a cridar, com el nen del conte, que Rivera va despullat; en aquest cas, que la seva convivència amb Vox el dretanitza. Després de Valls, Toni Roldán i Javier Nart també abandonaven el vaixell taronja per similars raons, i de mica en mica es va omplint la pica dels dissidents.  Molts membres del partit no entenen ni comparteixen la deriva ultraconservadora de Rivera. No són pocs els que pensen que el partit taronja hauria de facilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez, allunyant-lo així de temptacions populistes i/o independentistes. Però Rivera, que manté el control del partit amb mà ferma, ha assenyalat el camí de la dreta per fer el sorpasso al Partit Popular, i d’aquí no el mous.

Sigui com vulgui, em crida poderosament l’atenció que Valls, Roldán, Nart i tants altres erudits taronges, se n’adonin ara i aquí que Ciutadans és un partit de dretes i Rivera un polític d’ideologia dretana. De veritat que calia la irrupció de Vox per adonar-se’n del tarannà ultraconservador de Rivera i de Cs? Al pas que van, Rivera podria convertir-se en l’etern aspirant a la titularitat, aquell que es passa mitja vida escalfant la banqueta. I Inés Arrimadas escalfa per la banda, a punt de sortir al terreny de joc...