Pedro Sánchez ja té pensat en què es gastarà els 140 milions d’euros que Europa li reserva per reforestar l’aridesa postcovid, i quins fruits en traurem. Dibuixa un paradís de modernització i transformació del teixit productiu amb dos grans eixos, el de la transformació ecològica i la digital. Allò que sabíem que havíem de fer, però que deixàvem per demà. I promet creat 800.000 llocs de treball i recuperar dos punts i mig el PIB, i també dos ous durs.
Em recorda quan Josep Maria Bartomeu va ingressà 222 milions per la venda de Neymar al PSG, i em fa por. Llavors, l’avui moribund president del FC Barcelona, va invertir més del doble en fitxatges (uns 509,9 milions). El primer a arribar va ser Paulinho (40 milions), després Dembelé (120), Coutinho (135), Mina (11,8), Melo (31), Lenglet (35,9), Malcon (41), Vidal (18)… I tothom sap com ha anat tot plegat i en quina situació es troba Bartomeu, amb un peu i mig fora del Barça i per la porta del darrere.
Cal saber gastar, especialment quan t’arriben ingents quantitats de diners. Ja se sap, no es pot anar a comprar al súper amb gana. Per això, fa basarda pensar com es gastaran els diners europeus i com es repartiran. La música sona bé, transformació ecològica i digital, però cal estar atents a la lletra, i especialment a la petita. Fer en dos dies el que no s’ha fet en molts anys, revesteix cert risc, que ara s’assumirà. Veurem.
Crida poderosament l’atenció que Sánchez hagi triat 800.000 llocs de treball com a xifra final de l’operació. L’any 1982, un predecessor seu en el càrrec, el també socialista Felipe González, usava la mateixa xifra com a promesa electoral per captar vots. Després, amb la cua entre cames, González es penedia de l’excés. D’altra banda, i sense voler posar aigua al vi, recordar només que 800.000 llocs de treball ja es van destruir els primers dos mesos de confinament. També anuncia, a bombo i plateret, que recuperarà dos punts i mig el PIB, que aquest any caurà 11,2%.
Temors al marge, li desitjo tots els encerts i tota la sort del món. No en va, en el seu èxit hi va el nostre futur. Ja no demano, seria massa ingenu per part meva, una oposició constructiva. Sé que aprofitaran la mínima oportunitat per queixalar la jugular de Sánchez. Sempre, amb l’únic objectiu de recuperar el poder. Una meta legítima, no cal dir-ho. Però, en temps convulsos com aquests, un esperaria una mica més de la classe política, una altesa de mires que no es troba ni en temps de pandèmia, en què tots plegats ens juguem alguna cosa més que un grapat de vots, moltes vides. En fi, encreuem els dits, i esperem que Sánchez fitxi millor que Bartomeu. Com va clamar Jesús abans de morir, “en les teves mans confio el meu esperit”.
