No tenim informació de com va anar el making of de la gravació que va distribuir TV3 de la darrera escena del sitcom processista en què s’ha convertit fa anys la televisió pública catalana. No sabem quantes vegades va haver de repetir-la Quim Torra assegut a la comfortable butaca del seu despatx ni on s’amagaven els treballadors de Presidència mentre l’enregistraven. Tampoc no sabem si el ‘quins collons!’ que s’ha fet viral va ser una reacció espontània o algú l'havia escrit al guió de la conversa entre el president de la Generalitat i el funcionari obedient que ressaltava com n’era de dolent el president del govern espanyol per no voler respondre les seves telefonades. Tampoc no ens han informat si la secretària que, fora de quadre, confirmava que Sánchez no es posava al telèfon intentava comunicar-se directament amb ell o a través de la secretaria de la Presidència del Govern. Al guionista del gag li va faltar introduir al text de Torra una pregunta sobre perquè el president del govern no es posava al telèfon, però allò de ‘en dies com avui i no s’hi posen’ té la seva gràcia. No hauria estat malament un cameo de Pere Aragonès. Potser les relacions entre Aragonès i Torra ho feien difícil.

En fi, TV3 és el que és i només podem esperar que la nova llei que ha de regular l’elecció dels consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio acabi amb la vergonya que Catalunya tingui els mitjans públics de comunicació més sectaris de la Unió Europea des de fa uns quants anys, compartint aquest trist podi amb Hongria i Polònia.

Cal esperar, però, també, que Sánchez acabi despenjant el telèfon. És de preveure que no ho faci fins després del 10 de novembre. El primer que podria li dirà és que es pensava que la seva telefonada era una broma del ‘Polònia’ o ‘Està passant’. “És que em semblava estrany que em telefonessis després d’anunciar que el que cal ara és una política de confrontació de Catalunya vers Espanya”, li dirà probablement.

Confrontar i conversar lliguen malament.

De tota manera, tant de bo acabin parlant perquè si després del 10 de novembre qui agafa el telèfon és Pablo Casado, Torra es pot anar acomiadant del despatx, el funcionari bon noi i els 150.000 euros de sou anual que s’ha assignat com a president de la Generalitat.

Quins collons!