Arribats a aquest punt, em venen al cap dos poetes: Antonio Machado i Alejandro Sanz. Si a Bob Dylan li van donar el premi Nobel de Literatura em puc permetre la llibertat de qualificar de poeta el cantant madrileny.
Penso en Machado i el seu poema Españolito i canvio “españolito” per “catalanet” i “España” per “Catalunya”. “Catalanet que vens al món que Déu et guardi. Una de les dues Catalunyes t’ha de glaçar el cor”. Les enquestes prèvies a les eleccions del dijous 21 de desembre mostren una divisió quasi exacta entre els partidaris i els contraris a la independència.
Penso en Sanz i la seva cançó Corazón partío quan demana “tiritas pa este corazón partío” i es pregunta “si tú te vas ¿quién me va a curar el corazón partío?“
Les eleccions posaran evidència allò que no va quedar clar en les dues consultes que s’han fet sobre la voluntat dels catalans pel que fa a la seva relació amb Espanya. A les dues consultes no s’hi van presentar els contraris a la independència. A les eleccions sí ho faran i veurem com es distribueixen els diputats en el proper Parlament.
Sembla una missió impossible que d’aquest proper Parlament en surti una majoria i un Govern que no glaci o parteixi el cor de la minoria.
Seria d’agrair que, s’avanci en la direcció que sigui, qui lideri aquest procés pensi més en posar tiretes que en furgar més a la ferida.
Posar tiretes no vol dir renunciar als propis principis i projectes. Vol dir saber defensar-los sense trepitjar ni humiliar els drets i la voluntat dels qui pensen diferent.
Hi ha un català que vol viure i a viure comença. Un català que necessita algú que el tapi de nit quan faci fred, que l’ompli de primaveres aquest gener i que li baixi la lluna per jugar-hi.
El trobarà dijous?