Catalunya no recuperarà la pau fins que la família Pujol i el seu gang d’empresaris del 3% no hagin estat jutjats per l’Audiència Nacional i, si s’escau, condemnats. Com ja he explicat, la imputació per corrupció d’Oriol Pujol, el príncep hereu de la dinastia pujolista, l’any 2012, és el motor del procés independentista que vivim i patim els catalans.
Oriol Pujol ja ha estat jutjat i condemnat, però queda el plat fort. Les investigacions sobre la fortuna amagada del clan Pujol, encetades l’any 2013, i el desmantellament de la trama del 3%, l’any següent, encara estan en fase d’instrucció judicial. La celebració del judici oral d’aquests sumaris serà el punt culminant de la lluita contra la màfia que ha segrestat Catalunya i ha destrossat la nostra convivència democràtica.
Perquè això arribi encara falten més de dos anys. Dos anys durant els quals la tensió ambiental i la incertesa política esdevindran tòxiques i seran letals per l’estabilitat econòmica i, per tant, laboral i social del país.
No es pot entendre tot el que hem viscut en els últims anys -inclosa l’última setmana d’aldarulls que han tingut per escenari el centre de Barcelona i les altres tres capitals de demarcació- sense el Pla de nacionalització de Catalunya que va impulsar Jordi Pujol l’any 1990 i que EL TRIANGLE ha publicat, de manera detallada i exhaustiva, en les últimes edicions. Aquí hi ha la pedra Rosetta que permet desxifrar el projecte d’enginyeria social més aberrant que s’ha perpetrat a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial i que ha necessitat muntanyes de diners públics -i també de diners negres, procedents de la corrupció- per poder ser implementat a la societat, amb l’estratègia de la pluja fina.
El caos és la fase final d’aquest programa perfectament planificat que ens ha estat aplicat durant 30 anys, amb la col·laboració necessària i imprescindible dels mitjans de comunicació. En cap país democràtic europeu s’ha produït, com en el cas de Catalunya, una compra massiva de les empreses mediàtiques per part del poder polític a través de les subvencions i la publicitat, creant una dependència econòmica que ha distorsionat, completament, la llibertat d’informació i d’opinió.
Durant anys, el trident hegemònic format per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio), el grup Godó i el grup Zeta -a més de tot l’estol de diaris digitals, diaris comarcals, televisions i ràdios locals…- han imposat una visió sectària de la realitat catalana i, en general, han estat còmplices de la vergonyosa omertà sobre els casos de corrupció protagonitzats i emparats pel pujolisme. Afortunadament, en la crítica conjuntura actual, tant La Vanguardia com El Periódico, que ha canviat recentment de propietat, han començat a reaccionar i a perdre la por.
Ens queden dos anys de turbulències i patiments fins que no ens desempalleguem de la nefasta herència pujolista. Després de les terribles vivències de la setmana passada, arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de la tardor del 2017, el pròxim highlight serà l’extradició, els pròxims mesos, de l’expresident Carles Puigdemont. Això passarà, previsiblement, cap al mes de febrer de l’any vinent. És imprescindible que, abans que arribi aquest momentum, Catalunya pugui fer eleccions al Parlament per poder articular una via dialogada amb el govern de Madrid que ajudi, finalment, a racionalitzar la vida política i econòmica i a recosir la malmesa convivència.
