És bo recordar que en els més de 50 anys de revolució tot i no poques provocacions i desitjos de l'Imperi i els seus lacais de crear màrtirs, mai hi ha hagut un sol periodista ni dissident (bona part d'ells en major o menor grau agents de la CIA) assassinat ni tan sols desaparegut. De tot això i amb luxe de detalls hi ha proves irrefutables.

Tot el contrari del que succeeix per exemple a Hondures, on des del cop d'Estat de l'any 2009 han estat assassinats, al marge de sindicalistes, opositors, etc. 17 periodistes "dissidents", un cada 40 dies amb total impunitat i complicitat del govern colpista-feixista de "l'eix del bé" de Porfirio Lobo. Davant aquest immoral i covard atemptat a la llibertat d'expressió, els drets humans i la democràcia, els mateixos mitjans que mantenen una actitud covard, agressiva, immoral i repugnant cap a tot el que representa la Revolució Cubana. Opten pel silenci, la tergiversació, la mentida o pitjor encara Increïble però cert! la justificació en nom de la democràcia d'aquests. Quan cinisme i barbàrie!

No cal tenir molta imaginació per saber que passaria o ja ha passat si a Cuba, no ja com a Hondures, cada 40 dies sinó cada any fos assassinat o desaparegut un sol periodista o dissident. La resposta sense cap dubte hagués estat la mateixa estratègia que amb l'Iraq, Afganistan, Líbia i la que se segueix amb Síria, la intervenció militar.

No obstant això quan a Cuba s'ha detingut simplement algun periodista acusat de ser agent al servei dels EUA o d'estar vinculat al terrorisme o davant la més mínima manifestació d'algunes desenes de "dissidents" o de les famoses "germanetes de la caritat" dames de blanc (organitzades, dirigides i finançades per funcionaris -agents de la CIA de l'Oficina d'Interessos dels EUA, a l'Havana-), en perfecta complicitat i sincronització amb bona part dels corresponsals permanents estrangers acreditats a Cuba, per d'aquesta manera, dia si i dia també "informar-mostrar la repressió-sagnant castrista ".

No és casual ni moral i molt menys democràtic que la gran majoria dels grans mitjans i de cada dia més estiguin controlats, al servei i en exclusiva del gran especulatiu i corrupte capital. La pitjor dictadura mai coneguda on tots els drets i privilegis excepte la de viure d'il·lusions i morir de desenganys estan supeditats al poder econòmic. O sigui al culte "diví del Vedell d'or". El Neoliberalisme. Fins quan tanta hipocresia, covardia i complicitat?