Els pronoms del virus

Fa cinc anys Pablo Servigne i Raphaël Stevens van publicar Com pot enfonsar-se tot. Manual de colapsología per a ús de les generacions presents. La colapsología definida com ensorament o enfonsament de la nostra civilització adquiria així carta de naturalesa; fins que va arribar la Covid-19, que no estava en aquest pla i trenca per això amb el confort intel·lectual que sempre atorga la intel·ligibilitat del que ens passa. La fletxa prevista ve més a poc a poc, va escriure Dante. Per això una de les raons del malestar és la incertesa que envolta l'epidemiologia del virus. Des de l'habituació a la comoditat i al control, el caràcter indefinit i inaprehensible de la pandèmia ens desestabilitza mentalment. Els pronoms indefinits cotitzen baix; els humans rics no estem habituats a la inquietud (preciosa metàfora) i la vulnerabilitat. La primera lliçó de virus haurà estat d'humilitat: una invitació a navegar amb els pronoms indefinits sense buscar bocs expiatoris.

Els caps de turc marquen un salt a altres pronoms, els possessius. L'expressió paradigmàtica de la possessivitat és l'asserció "nosaltres i el/s nostre/s primer". Holanda i altres països s'oposen als eurobons, la República Txeca ha confiscat material mèdic destinat a Itàlia -que tampoc va ser escoltada quan va demanar ajuda als seus socis-, els responsables autonòmics competeixen per les compres urgents en subhastes desenfrenades i reserven les seves instal·lacions per als autòctons, en un exercici consumat de cantonalisme sanitari. Les fronteres mentals són mòbils; es desplacen cap a un endins cada vegada més reduït, a un 'nosaltres' minvant. Dels pronoms possessius als personals.

L'epidèmia que coneixem és un fenomen social total, impacta en totes les regions de la realitat i posa en qüestió el lema de la mà invisible, la tercera persona mística del mercat. Com escriu l'epidemiòloga Marie-Paule Kieny: "la salut havia deixat de ser prioritària en un món globalitzat en el qual els governs es focalitzaven en la salut de l'economia". La subordinació de la principal instància de provisió, l'Estat social i democràtic, a la lògica absolutitzada de mercat, la immolació del que és públic i allò comú i la despossessió de les agències responsables de proveir serveis socials explica en part la indefensió davant el virus i torna indecent la indignació sobrevinguda dels que ahir privatitzaven en nom de l'ortodòxia econòmica. En l'origen d'aquesta deriva està la dama de ferro que va afirmar a la vegada la inexistència de la societat i d'alternatives a la religió neoliberal.

El bé comú ha estat la víctima propiciatòria d'aquesta lògica depredadora, atacat alhora des de l'individualisme propietari (desigualtat) i l'organicisme ètnic (diferencialisme tribal). El virus, com totes les grans amenaces, pot encoratjar estratègies múltiples, egoistes (en les diferents expressions competitives del 'nosaltres' particularista) o solidàries (les cooperatives del 'nosaltres' comú). D'unes i altres en tenim munt d'exemples. Per descomptat, el sentit comú i l'experiència històrica recomanen decididament les segones.

Perquè no hi ha una force de frappe contra aquest mal, cap remei màgic enfront de la incertesa i la vulnerabilitat, el que ens queda és l'escut de la solidaritat, l'obligació d'unir forces per fer més sòlida i més ampla la primera persona del plural . Com va escriure Susan Sontag: "no hauria de suposar-se un 'nosaltres' quan el tema és la mirada al dolor dels altres". Per raons morals -la dignitat compartida de tots els humans- o pragmàtiques -el virus no fa distinció de persones ni de classes, no sap d'estereotips ni de privilegis, com voldrien el darwinisme social o els identitaristes-. La pandèmia és un fenomen total. Per als seus efectes psicosocials els llaços de la solidaritat són el remei més poderós. Aquesta dura experiència ens convida d'entrada alhora a extremar les precaucions i a conrear la calma; i en el que és mediat, a repensar el nostre model de vida reordenant els nostres valors i transformant les nostres prioritats, a rehabilitar la nostra humanitat entesa com a projecte cooperatiu i solidari.

(Visited 61 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari