El vicepresident i màxim responsable econòmic del Govern, Pere Aragonès, veu eleccions si no hi ha pressupostos, i el PSC es disposa a aprovar-los si hi ha eleccions. Interessant bifurcació: per a un els pressupostos són bàsics per allunyar-se de les eleccions, i l’altre posa com a condició per aprovar-los que es convoquin eleccions. Els socialistes, que han decidit definitivament fer política, poden condicionar el camí a seguir. Sigui com vulgui, qui té la facultat de convocar-les, el president Quim Torra, es manté en la teoria del qui dies passa, anys empeny. A propòsit, algun dia algú ens hauria d’explicar perquè l’expresident Carles Puigdemont va triar Torras per a presidir la Generalitat i després de quants ‘nos’...

A la nova Convergència unes eleccions ara l’agafarien amb el pas canviat i amb la casa en obres. El PDECat,  o Junts per Catalunya, o la Crida, o com li vulguin dir, ha de decidir encara què volen ser quan sigui grans: molt o poc independentistes. El mostrari de sensibilitats que conviuen amb estretors dins de Convergència (sempre serà Convergència...), va del no independentista al molt passant pel poc. De moment, els uneix la conservació del poder; si el conglomerat  es trenca, l’estructura trontolla.

A l’altra vorera de la plaça política, Esquerra Republicana aguaita. Ells només ha de resoldre un dubte: amb Oriol Junqueras pres, qui posen al capdavant del projecte? La majoria de mirades apunten cap al vicepresident Aragonès, però el president de Parlament, Roger Torrent, fa temps que té instal·lat el modo campanya electoral. D’altra banda, els republicans més romàntics apostarien per l’exdiputat al Congrés, Joan Tardà. I una vegada resolts els dubtes de lideratge, ERC ja no té massa pegues més. Els republicans contemplen la seva supremacia a les enquestes amb eufòria continguda. Sigui com vulgui, i encara que el vent et jugui a favor, com és el cas, farà bé Esquerra de no refiar-se’n; no serà la primera vegada que els republicans guanyen les enquestes i perden les eleccions.

Si a tot això hi afegim que la tardor es presenta moguda, amb una sentència del procés a tocar, que no s’intueix magnànima, conclourem que les eleccions catalanes no es faran esperar