Un pressupost menys social que el de 2010

El Govern de la Generalitat, en el document “Pressupost 2020, Catalunya 2030”, destaca que per al 2020 la despesa corrent creixerà 2.135 milions d’euros respecte al 2010. L’augment es presenta com a equivalent a deixar enrere l’austeritat, però un increment de pressupost és una informació quantitativa que explica molt poc què pot passar i les seves conseqüències: és diferent augmentar la despesa per construir una paret per separar dos països, que construir una nova escola. Però el més peculiar és que es tracta del pressupost d’una coalició trencada i  d’una legislatura acabada –segons el president– i, per tant, no sabem quina part de la coalició fa la proposta. Més estrafolari és encara l’anunci de convocar eleccions un cop s’aprovi el pressupost –situant “el carro davant dels bous”–. Pretenen debatre un pressupost que no se sap per a quines polítiques han de servir ni qui les gestionarà.

El document de pressupostos subratlla, com eixos de la proposta, que permeten superar els nivells precedents de despesa dels serveis públics, que reduiran les desigualtats socials i que deixen enrere les polítiques d’austeritat. Per comprovar si efectivament preveuen l’assoliment d’aquests objectius, cal observar quina era la despesa de l’any 2010, moment d’inici de les polítiques d’austeritat, i fer la comparació utilitzant euros de valor constant.

En primer lloc, la proposta prevista per a salut i educació –els serveis públics més significatius en termes de benestar gestionats per la Generalitat– és 603 milions d’euros inferior a la despesa del 2010; és a dir, proposa una reducció del 3,4%. D’aquesta xifra, 576 milions corresponen al sistema públic de sanitat, que disminueix un 5,6% respecte al 2010, passant de 1.385 euros per habitant a 1.281. La proposta per a educació és gairebé idèntica a la del 2010, però si tenim en compte que el nombre d’alumnes de tots els nivells d’educació pública entre el 2010 i el 2020 ha augmentat el 8,8%, la despesa pública per alumne cau de 7.018 euros a 6.372. 

En segon lloc, davant la persistència de la desigualtat, no es preveu una millora dels recursos per pal·liar els seus efectes més immediats. La previsió dels programes de protecció i promoció social (excepte el foment de l’ocupació) es redueixen en un 2,2%, mentre que la taxa de persones en situació de risc de pobresa (AROPE, en les seves sigles en anglès) passa del 19,2% de la població el 2010 al 24,7% el 2018 (última dada disponible), d’1,4 milions de persones a 1,8 milions..Aquesta previsió es tradueix en una reducció de la despesa mitjana per cada persona afectada de 1.688 euros el 2010 a 1.126 euros; és a dir, una reducció que s’enfila fins al 33,3%.

En tercer lloc, s’observa que persisteixen les mal anomenades polítiques d’austeritat, que concentren els efectes en les despeses de serveis públics de caràcter social, al mateix temps que augmenta la despesa total no financera. De tal manera que el pes de la despesa en salut i educació en relació amb la despesa total baixa del 52,5% al 46,5%, entre el 2010 i el 2020, i la despesa de protecció i promoció social baixa del 10% al 9,2%. 

Aquesta proposta de pressupost mostra dues tendències oposades. D’una banda, l’augment de la despesa pública total no financera respecte al 2010, de 3.018 milions d’euros, un 9,3% més. D’altra banda, una reducció de 656 milions d’euros en les despeses de protecció i promoció social, de salut i d’educació, és a dir un 3,4% menys que el 2010. La diferència s’accentua en la despesa per habitant. Durant aquest període la despesa total s’incrementa el 7%, mentre que la despesa social es redueix un 5,4%. Tendència que es confirma en relació amb el PIB de Catalunya. Entre el 2010 i el 2018, la despesa social baixa del 8,8% al 7,8% del PIB.

Aquestes reduccions afecten de ple el benestar dels ciutadans, la necessària cohesió social i el foment de la igualtat d’oportunitats. En un context en què potser tenim més feina i segurament més treballadors pobres, és improbable que es compleixi l’eslògan triat per la Generalitat per presentar la proposta per 2020: “La prosperitat compartida”. Un pressupost
menys social que els anteriors a l’ajust fiscal no és el millor camí per avançar en aquesta direcció

(Visited 41 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari