El dia del pregó de les Festes de la Mercè vaig anar a la plaça sant Jaume. No esperava reviure un episodi tan lamentable com quan el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va reelegir Ada Colau com alcaldessa. L’exhibició de banderes, crits, improperis i llançament d’objectes a la comitiva municipal quedarà en la memòria dels moments lamentables de la història de la ciutat. Allò que en diuen ‘Ni oblit ni perdó’ es podria aplicar en aquest cas, per bé que considero que és recomanable perdonar. Oblidar, no, clar. Tot allò que s’oblida és més facil que es torni a repetir.
I no es va repetir. La plaça estava força plena però la gent es podia moure amb una certa comoditat. És normal que aquest dia diversos col·lectius exterioritzin les seves reivindicacions. S’hi van presentar els joves de Fridays4Future, amb una estructura amb tres sogues, per demostrar que el canvi climàtic ens està matant. També hi eren unes dones que protestaven amb pancartes senzilles pels incendis intencionats a l’Amazònia. I un grup que denunciava la voluntat de destinar terrenys propietat de la Fira de Mostres de Barcelona a nous edificis i habitatges, en comptes de preservar-los per la natura i la lluita contra l’emergència climàtica, precisament.
Els que volien protestar contra l’elecció de l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, com a pregonera eren poquets. Un senyor va posar-se a bufar un xiulet quan va començar la cerimònia. L’acompanyava una dona amb llaç groc al pit. Ell anava d’incògnit. Una amiga els va retratar amb el telèfon mòbil i es va endur un insult: ‘Imbècil!’. Vista la seva solitud la parella va optar per marxar.
Al final de l’acte, un grup de persones van arribar a la plaça des de la Rambla i van llençar uns quants crits insultants contra les alcaldesses de Barcelona i Madrid. Els justos perquè després els mitjans digitals del règim poguessin titular una notícia amb l’incident. Amb un company vam decidir desplaçar-nos a veure el pregó alternatiu que havien organitzat Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i Joan Lluís Bozzo davant el departament d’Economia i Finances, amb Toni Albà i Lloll Beltrán de protagonistes principals. De fet, es veu que eren dos actes: un de record de la protesta contra l'entrada de la comitiva judicial al departament feia dos anys i un altre, el show teatral. La meva impressió és que era massa escenari per la gent que s’hi va concentrar. TV3 no faltava. “Veuràs com parlen de milers de persones”, vaig avançar al meu amic. Tal qual. Que el suport a l’independentisme passa per mals moments es demostra més amb la baixa assistència a actes com aquest que en la de la Diada recent.
Que a TV3 cada dia aparegui l’historiador i empresari de la comunicació Toni Soler venent el seu missatge processista és una de les grans anomalies la democràcia a Catalunya. Tots ho sabem. I anem fent. No se n’està d’exposar la seva posició política davant la càmara i a les xarxes socials i sovinteja les burles i els insults als que no la comparteixen. Va tuitejar: “Això del pregó ho eliminaria directament. O que no ho organitzi l’Ajuntament”.
Deu pensar que els hauria d’organitzar Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, Joan Lluís Bozzo o el Consell per la República.
Perdó, sí, però oblit no.
