Estan succeint fenòmens molt estranys a l’Ajuntament de Barcelona últimament. No parlo dels inexplicables desplaçaments de mobles ni de les cacofonies provocades pels fantasmes que habiten l’edifici des de temps immemorials, sinó del desconcertant comportament del govern de la fAda Colau. Creia que amb el descabellat Carles Puigdemont reclamant la corona ara també des de Dinamarca els barcelonins ja teníem prou surrealisme màgic, però no. Molt em temo que els poltergeist polítics s’aniran manifestant amb més virulència a mida que s’acostin les eleccions municipals deixant-nos a tots ben descol·locats. Si és que això és possible.
El fenomen paranormal més sorprenent té a veure amb la negociació del pressupost que BComú està fent a contrarellotge. Descartats els socialistes després d’un accidentat matrimoni de conveniència i d’un divorci exprés que molts encara no entenen, els comuns han buscat consol en els braços dels convergents tunejats. Faria bé l’equip de Colau de fer un cinefòrum amb la pel·lícula Durmiendo con su enemigo protagonitzada per una jove i encara no operada Julia Roberts, perquè mai se sap què pot amagar Xavier Trias sota el coixí. De moment, a canvi d’aplanar el camí de l’abstenció del grup Demòcrata, Colau ha eliminat una partida de 400.000 euros destinada a redactar el projecte de connexió del tramvia.
La notícia, filtrada a la premsa pels exconvergents, s’ha conegut un dia abans de la manifestació convocada per entitats veïnals i ecologistes, sindicats i partits per exigir que els grups municipals deixin de posar pals a la roda a la unió dels tramvies per la Diagonal. Aquest gol de l’equip de Trias s’afegeix al gol marcat en pròpia porta que els comuns van fer el mateix dia de la presentació de la mobilització de dissabte passat, al descartar una de les peticions de la plataforma convocant: el rescat de la gestió del tram, ara en mans privades i amb Felip Puig al capdavant, pel seu elevat cost. No se m’acut una fórmula millor de desmobilitzar els teus electors. El resultat és que la manifestació va superar per poc el miler d’assistents.
Un altre fet inexplicable és l’acord a què ha arribat Colau amb l’incombustible Sixte Cambra, sempre tan repentinat a diferència del seu company de partit a l’exili belga. S’ha negociat en secret i sense comptar amb els barris més afectats per les activitats comercials del Port de Barcelona, igual que va fer fa uns mesos amb el Gremi de Restauració pactant la polèmica ordenança de terrasses. En el cas del port ens ha venut l’acord com la panacea a tot els problemes amb el turisme de creuers, però la veritat és que més enllà d’una certa reordenació del caos de les terminals, tot són plans i projectes a mig termini que no resolen ni els problemes de massificació ni la contaminació actuals. I de la polèmica franquícia de l’Hermitage, ni una paraula.
Resulten difícil d’entendre les maniobres de BComú si no és en un context de feblesa política i obsessió per controlar l’agenda mediàtica. Ja no és sols que negociant amb els exconvergents els donen visibilitat quan és un partit tocat per la corrupció i sense projecte ni candidat clar, sinó que Trias era fins fa poc el pitjor alcalde que havia tingut mai Barcelona. Només cal recordar la crítica ferotge a la seva gestió durant la campanya i les investigacions internes sobre presumptes corrupteles que ja s’han esfumat amb la sobtada marxa de Joan Llinares a València. La fAda Colau no és alcaldessa per la gràcia dels déus. Ho és perquè els barcelonins que la van votar es van creure que, amb ella al comandament, els lobbies deixarien de marcar l’agenda del govern i la vella política acabaria a la paperera de la història. Espereu asseguts.
