Políticament correcte?

Les modes es posen en vigència i ningú no es pregunta el perquè, o qui les proposa, o a qui beneficien i a qui perjudiquen. En el món de la política ens acostumem a fer servir frases fetes i donem per acceptades afirmacions, eufemismes i conceptes banals, normalment sense cap contingut que resisteixi la més mínima anàlisi. Avui és comú i recurrent dir: "Respecto tota opinió, però no la comparteixo", o "jo respecto totes les idees polítiques, sóc demòcrata", o "tothom té dret a la llibertat d'expressió". Totes aquestes frases fetes les sentim diàriament als mitjans de comunicació en boca de tothom que es troba ocasionalment davant d'una càmera o un micròfon, generalment polítics.

En nom de la democràcia, el respecte, la llibertat i el dret d'opinió, hem construït una societat vulnerable i permissiva que, entre d’altres coses, dona per bons i accepta posicionaments que amenacen el bé comú i per tant la societat mateixa. Quan es pren consciència que això és així, que l'Estat de dret, la democràcia, la llibertat i en definitiva la salut social corren perill, hem de començar a revisar certes conductes. A Espanya estem davant d'un període electoral imminent. És el moment de prendre consciència i enderrocar aquestes falses afirmacions i analitzar amb el màxim rigor.

Ser demòcrata no porta implícit acceptar qualsevol ideari polític. Ser defensor de la llibertat d'expressió no vol dir acceptar incendiàries arengues que amenacin la convivència. Respectar les opinions dels altres no justifica acceptar aquelles que ataquen el bé comú. El respecte fonamentalment passa per la salvaguarda de les llibertats de tots. Quan hi ha formacions polítiques que se sustenten en idearis totalitaris o plantegen el retrocés en l'àmbit de les llibertats que democràticament es va atorgar la societat, no podem ni hem d'establir escenaris d'igualtats. Acceptar aquestes circumstàncies és incloure en les regles democràtiques del joc idearis perversos, totalitaris i perillosos com el feixisme, el nazisme i el comunisme.

L'equilibri passa per desterrar aquestes frases fetes i els eufemismes, per prendre consciència i fer autocrítiques honestes, exercitar l'exigència davant els nostres líders polítics, davant els referents socials. En les actuals circumstàncies per les quals està transitant el món, hem constatat el renaixement de posicions polítiques d'extrema dreta, d'idearis totalitaris de dramàtiques conseqüències històriques. A l'Amèrica Llatina i a Europa s'estan afermant règims que ens estan alertant d'un gir perillós contra les llibertats democràtiques.

Com a societat hem de preservar, dins de l'Estat de dret, el bé comú per a les generacions que ens succeiran. Això passa per observar una conducta bel·ligerant davant d'aquesta amenaça, que avui ja ocupa escons en les nostres institucions democràtiques, institucions que pretenen derogar. És responsabilitat i obligació d'una societat que pretén ser sana encerclar i eradicar tot vestigi d'atac als fonaments on se sustenta. Ja sabem que allò políticament correcte és consubstancial al pacte i a les negociacions que les relacions de forces exigeixen per a la governabilitat, però mai ha de ser considerat com un element de debilitat que alteri i ataqui els pilars substancials d'una societat lliure i democràtica.

El políticament correcte no eximeix els nostres representants públics del deure de donar una completa i extensa explicació de les aliances que subscriuen amb forces de dubtós tarannà polític i democràtic. Ser legal no comporta necessàriament ser legítim. En l'ordenament polític les forces es legitimen en l'observança i compliment dels marcs constitucionals. Aquelles formacions polítiques que qüestionen aquests principis irrenunciables, o sostenen en el seu ideari preceptes anticonstitucionals, són il·legítimes. I d'aquestes forces, legals però no legítimes, les societats lliures se n’han de defensar, per preservar la seva dignitat i la seva pròpia existència com a tals.

Mai allò políticament correcte ha de ser entès pels nostres representants com un salconduit a equívoques martingales que atemptin contra els principis bàsics d'una societat lliure. Per aquest motiu no tots els idearis polítics han de ser respectats. Δ

(Visited 114 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari