El passat mes de maig va ressorgir amb força la polèmica després de la mort de Pujan, un noi nepalès que feia tres mesos que havia arribat a Barcelona i va ser atropellat per un camió de neteja. L'endemà companys seus es manifestaven davant de la seu de Glovo, per posar-hi de manifest las precàries condicions en les quals treballen els riders d'aquestes grans plataformes logístiques. Pujan personificava la darrera baula de la precarietat, tenint en compte que estava treballant subcontractat per dir-ho amb un eufemisme per un company seu que a la vegada era un fals autònom. Sota les paraules de llibertat o flexibilitat les empreses aprofiten per devaluar cada vegada més les seves condicions de treball, amb l'objectiu final de trencar tota mena de vincle amb els repartidors i per tant també els seus drets fonamentals.

Quan parles amb riders antics t'expliquen que abans i després de fer qualsevol comanda, havien de sortir i tornar a un punt de la zona on estaven tots els companys, que les comandes només podien fer-les en la seva àrea d'influència (per exemple Ciutat Vella). Tot això ja no passa, i per què? Doncs perquè les empreses han anat sofisticant la seva estratègia final de tindre subordinats sense cap relació laboral; és a dir, només volen dels repartidors la seva força a canvi d'una remuneració econòmica i, per això havien de treure tot el que és susceptible de poder ser tipificat com lloc de treball.

Està havent-hi un degoteig de sentències que ens parlen d'aquest conflicte. D'altra banda, la inspecció laboral ja s’ha pronunciat favorablement als treballadors en alguns casos. Potser la sentència que s'endinsa més en la qüestió de l'estatus veritable dels riders, ha sigut en el Jutjat social número 5 de València, on la jutgessa ha declarat que la relació que existeix entre repartidors i multinacional és de caràcter laboral, i per tant ha incomplert amb l'obligació de donar d'alta 97 treballadors en el règim general de la Seguretat Social; Deliveroo, si la sentència acaba sent ferma, haurà de pagar les cotitzacions que pertoquen a aquests treballadors.

És interessant aquesta sentència perquè la magistrada va argüir que no són els vehicles o dispositius dels repartidors els mitjans de producció tal com argumentava Deliveroo en la seva defensa. La jutgessa considera que els riders presten els seus serveis personals inserits com infraestructura dins de l'organització empresarial, a la qual pertanyen els mitjans de producció conforme a les seves normes; que és l'empresa la que estableix i assigna les comandes i les retribucions econòmiques. La jutgessa en el seu escrit diu que és la multinacional la que imposa la manera de funcionar, oferint una plataforma digital a la qual es poden subscriure restaurants, consumidors i repartidors. A més els repartidors han de descarregar-se una aplicació per poder fer aquests serveis, seguint les instruccions fixades per la plataforma.

A l'espera que la sentència sigui finalment ferma, en tot cas és la més important perquè ha fixat argumentacions prou sòlides quant a la dependència dels riders envers les grans plataformes. Hi ha hagut més sentències en la mateixa línia, però de moment no hi ha unanimitat en els tribunals perquè també n'hi ha de favorables a empreses com Glovo o Deliveroo.

Quant els treballadors també existeixen diferències. Si Riders X Derechos BCN és molt actiu a l'hora de defensar els seus drets fonamentals, l'Associació Professional de Riders Autònoms defensa la flexibilitat que els dóna aquest treball. Mentre les plataformes cooperen per dalt a favor dels seus interessos, es produeix la competència per baix entre treballadors, el que es coneix també amb el concepte de trampa de la pobresa. El passat 22 de juliol la Seguridad Social va guanyar un macrojudici que es va celebrar a Madrid, dictaminant que 532 repartidors de Deliveroo eren assalariats i no autónoms. La multinacinal recorrerà la sentencia, com fa sempre, i caldrà esperar a veure com es pronuncia el Tribunal Supremo per saber qui acaba guanyant aquesta batalla jurídica. 

En tot cas, les preguntes que tornen a ser pertinents són: què ha fet avançar més els treballadors: la competència o la cooperació? Què és el que ens fa més lliures: els drets individuals o els drets col·lectius?