El federalisme  s’ha basat sempre en el pacte, la negociació i els acords en benefici de les minories ètniques i lingüístiques i contra les desigualtats territorials.

Quan l’octubre de 1868, el govern que va néixer de La Gloriosa va optar per una monarquia constitucional, els demòcrates que van quedar fora del nou poder governamental, van decidir no posar-hi traves sempre que respectés els drets individuals, i d’altra banda, van decidir defensar com a millor organització de l’Estat, la República federal. Els partidaris de la República es van caracteritzar per la defensa de la secularització, el federalisme i la democràcia. Es van constituir grups de federals en diverses províncies d'Espanya, fins a constituir un Partit  Republicà federal, el novembre del 1868, amb poca organització interna encara. (Jon Penche, 2009).  Els resultats de  les eleccions a Corts Constituents de gener del 1869 no van ser favorables als federals, i els republicans de les províncies van intentar aplicar les teories de Pi i Margall, construint un republicanisme mitjançant pactes federals des de baix cap a dalt, partint dels municipis i passant per les províncies i regions històriques fins al poder central. Per Pi i Margall, el règim federal s’hauria de basar en pactes sinal·lagmàtics, es a dir, amb acords aconseguits entre totes les parts signants (Isidre Molas, 2002).

Tots els federals que havien quedat dispersos en diverses províncies van decidir signar pactes federals entre elles. El primer dels pactes es va signar a Tortosa el 18 de maig del 1869 pels representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, als quals van seguir els de Còrdova, l’11 de juny, entre les províncies d’Andalusia, Extremadura i Múrcia; el de Valladolid , el 15 de juny, entre les províncies castellanes; el d’Eibar, el 23 de juny, entre les províncies basconavarreses i el de la Corunya, el18 de juny, entre Galícia i Astúries. La iniciativa federal es va desplaçar del Parlament als federals de la província.

Les associacions de federalistes, ja constituïdes en diversos llocs d’Espanya, i veient el desconeixement i el ressentiment que hi ha contra l’alternativa federal, per a la millor governança d’un país amb una tan gran diversitat com el nostre, vam pensar que era necessari tornar a treballar per un pacte federal a nivell de tot l’Estat espanyol, però com que falta molta pedagogia per fer entendre que federar és compartir i no separar, havíem de començar a donar exemple amb la nostra pròpia pràctica política.

Els Federalistes d’Esquerres de  Tortosa van fer diversos actes de commemoració del pacte al mes de maig, amb la presència dels professors Moreso, Pich, i Estany, i el dia 22 de juny, ens vam trobar a Eibar, convidats per l’Ajuntament on es va signar el pacte fa 150 anys, representants de federalistes de diverses parts d’Espanya.

Vam signar de forma solemne el document Per un nou Pacte federal representants de les associacions federalistes del Pais Basc, Andalusia, Catalunya, Madrid, Aragó i València, i amb la presencia de una incipient associació de Navarra.  El document signat (www.federalistesdesquerres.org) assenyala que “ El federalisme és la millor manera d’articular el poder polític en una societat on conviuen identitats i sentiments de pertinença diversos. És garantia de pau política perquè enriqueix la llibertat, per tal com harmonitza tot el que és propi i el que és aliè, el que és singular i el que és col·lectiu”.

Les associacions signants van reafirmar que commemorar els pactes del passat no vol dir tan sols recordar, sinó també actualitzar i renovar els pactes federals, adequant-los a l’actualitat. “Commemorem l’aniversari com un avançament de la celebració d’aquella integració en una comunitat política que es reconegui plural i diversa, i que fonamenti el seu pacte en la lleialtat i l’equitat”.

Les associacions de federalistes signants vam remarcar la necessitat que el federalisme se situï a l’agenda política de l’Estat espanyol, i com ja vaig remarcar en el meu discurs, cal que sigui la ciutadania la que reclami aquesta opció majoritària com assenyalen les enquestes, que surti del armari, i demani l’alternativa federal com a nova forma de convivència. Hi ha molts federalistes que potser no saben que ho són. Les associacions federalistes agrupades sota el nom Por una Espanya federal, esperem despertar consciència, interessos i passió federal.