El Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular, que té la seva aprovació final per l'Assemblea de les Nacions Unides el 19 de desembre, semblava, mentre es preparava a principis d'any, que donaria poc joc a parlar-ne. No obstant això, la controvèrsia va començar quan Donald Trump va retirar-ne els Estats Units i després el van seguir en cascada Hongria, Israel, Austràlia, Suïssa, Itàlia, Àustria, Bulgària, República Txeca, Polònia, Eslovàquia, Estònia i Letònia. Tots van al·legar que el Pacte coarta la sobirania nacional i obliga a acceptar certes regles favorables als immigrants, regles que no volen admetre tots aquests governs que han destacat per les seves polítiques antiimmigració.

A la vista d’aquestes reticències i, sobretot, dels que les formulen, es podria pensar que estem davant d'un bon Pacte, és a dir, que per fi seran respectats els drets de les persones migrants, i que hi haurà una gestió internacional de les migracions que les faran segures, ordenades i regulars (com resa el títol del Pacte).

Res més lluny de la realitat.

El document final aprovat és un compendi de bones intencions que, de complir-se, suposarien (la majoria) millores substancials en la situació de les persones migrants. Impel·leix els Estats a afavorir la migració regular i a respectar la dignitat, el benestar i els drets humans d'aquestes persones; anima a la cooperació i al diàleg entre els estats per reduir la vulnerabilitat de les migracions; etc. Entre els seus 23 objectius, trobem aspectes com el de millorar la disponibilitat de rutes per als migrants, o el de salvar vides en els trajectes.

Així, on és el problema? El primer a assenyalar és que no es tracta d'un acord vinculant. Ben al contrari, deixa en mans dels Estats tota la capacitat de decisió perquè formulin les seves pròpies polítiques migratòries. L'anomenada sobirania nacional, que tant preocupa a aquests governs esmentats més enrere, queda, per desgràcia, plenament garantida, però amb això el Pacte es converteix en un llistat de recomanacions que els Estats poden adoptar o no, al seu criteri particular.

Ressaltaré un parell d'aspectes. La distinció entre "migrants regulars" i "irregulars", que tantes vulneracions dels drets humans genera a aquests últims, també queda en mans dels Estats, i el text ho diu explícitament. Voldria recordar aquí que el estatus de migrant en situació irregular depèn més del país receptor que del propi migrant. Aquest l'únic que fa és sortir del seu país perquè ho necessita (de vegades li va la vida en això), però es troba amb unes lleis restrictives al país al qual arriba que no li permeten accedir a un estatus legal; i finalment, aquesta situació es tradueix en una severa retallada als seus drets com a persona.

I què diu el Pacte sobre l'externalització de fronteres que tant practica la Unió Europea? L'externalització de fronteres és, bàsicament, aquest conjunt d'acords que la UE o els Estats membre han subscrit amb països com el Marroc, Líbia, Egipte, Turquia, Etiòpia, etc., l'objectiu dels quals és que no deixin passar les persones migrants i refugiades cap a les fronteres europees. Per dir-ho de forma simple: es paga a aquests països perquè es quedin ells els refugiats. Es tracta d'una pràctica que genera gravíssimes vulneracions dels drets humans (inclosa l'esclavitud) i que retalla el dret que tenen les persones refugiades (les que fugen de conflictes o persecucions) a sol·licitar asil en un país europeu. Doncs bé, el text del Pacte no té referències explícites a aquesta realitat; anima a la col·laboració entre estats, però no posa objeccions a acords com els que he esmentat.

Per acabar, diré que tot pacte de bones intencions és millor que no fer res, però crec que gairebé millor que aquest pacte seria que els governs subscrivissin la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i dels seus Familiars (del 1990), una Convenció que sí que és vinculant i que no estableix diferències entre "regulars" i "irregulars", però que cap país occidental receptor de migrants ha volgut signar de moment.