La Generalitat viu un moment refundacional, després dels traumàtics esdeveniments que hem conegut des dels passats 6-8 de setembre. Amb la presa de possessió del nou govern, presidit per Quim Torra, i l’aixecament de l’article 155 de la Constitució s’obre una nova etapa que ha de contribuir a la tranquil·lització de la situació econòmica i social del país.
Òbviament, el sobtat canvi de govern a Madrid, amb la fulminant arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, ajuda poderosament a rebaixar la tensió i a calmar els ànims. L’existència de polítics presos i exiliats s’ha d’encarrilar -és de preveure que tot acabi en una inhabilitació-, però no pot continuar condicionant el dia a dia de l’acció de la Generalitat.
Quim Torra, el president “accidental”, ha d’assumir plenament les seves responsabilitats, pensant en el conjunt de la societat catalana. Aquest és el sentit últim del vot favorable d’ERC i del PDECat -columna vertebral del nou govern de la Generalitat- a la moció de censura contra Mariano Rajoy.
En l’actual context, jo dono un vot de confiança a Quim Torra, malgrat les seves desafortunades desbarrades etnicistes del passat, per les quals ja ha demanat perdó des de la tribuna del Parlament. Però vull fer-li un advertiment: ha d’erradicar radicalment i expeditiva qualsevol brot de corrupció que, d’ara endavant, es pugui detectar al govern i a l’administració que presideix.
Malauradament, venim d’una tradició, instaurada l’any 1980 per Jordi Pujol a la Generalitat, que confon els interessos privats amb els interessos públics. Els diners dels contribuents, que nodreixen els pressupostos, són sagrats i el govern no té dret a malbaratar ni un sol euro. L’administració catalana ha de tenir una moral impecable i implacable on la corrupció, el tràfic d’influències, la prevaricació, l’amiguisme i l’abús de poder siguin pràctiques totalment desterrades.
La vergonyosa cadena d’escàndols que van marcar els governs de Jordi Pujol i Artur Mas -tot i que es van intentar tapar en nom de la sacrosanta pàtria i amb la ignominiosa omertà mediàtica instaurada a cop de subvencions- s’ha de tallar en sec. La transparència, l’honestedat i el bon govern són les banderes que han d’onejar al Palau de la Generalitat.
Espero de tot cor equivocar-me, però hi ha dos noms del nou consell executiu de Quim Torra que m’inquieten: els dels consellers de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, tots dos del “clan” convergent de Sant Cugat. El seu currículum, vinculat a la barreja de política i negocis, no és el més adient per formar part del govern de Catalunya.
