Han passat deu anys del terratrèmol que va sacsejar Haití. Poc abans de les cinc de la tarda del 12 de gener de 2010, el terratrèmol, de 7,3 graus a l’escala de Richter, es va produir a 10 quilòmetres de profunditat i a 15  de la capital, Port Príncep. Va durar uns 35 segons i va ser devastador. Van morir 316.000 persones. Prop de 400.000 van resultar ferides. Milers van patir mutilacions. Un milió i mig van haver de buscar lloc on viure. Més de 100.000 vivendes van quedar destruïdes del tot i 200.000 van patir danys molt greus.

Aquests dies, molts mitjans de comunicació han girat una estona els ulls cap a aquell país del Carib. I han constatat que, malgrat l’allau d’ajut humanitari que hi va aterrar aleshores, continua sent el més pobre d’Amèrica Llatina. Andrea Costafreda, directora de programes d’Amèrica Llatina i el Carib d’Oxfam Intermón, xifra en sis de cada deu el nombre d’haitians que viuen amb menys de dos dòlars al dia. Des de fa mesos, es produeixen protestes a les principals ciutats contra la corrupció de la classe política i la situació d’emergència social històrica en què està instal·lat el país.

Canvien els presidents, cauen els primers ministres un rere l’altre però la població se sent abandonada. Molts diners de l’ajut humanitari no se sap ben bé on van anar a parar i la gran majoria no van passar per l’administració haitiana. Encara hi ha 34.000 persones que van perdre les seves cases per culpa del terratrèmol i que viuen en campaments temporals. Un de cada tres haitians necessita ajut alimentari. En els deu darrers anys, el país ha patit diversos ciclons i sequeres, un altre terratrèmol i una epidèmia de còlera que ha provocat més de 9.000 morts.

Costafreda no subscriu la idea que el món s’ha oblidat d’Haití. La seva organització hi treballava abans del terratrèmol i continua fent-ho ara. Haití, però, no surt mai als nostres mitjans de comunicació. El dibuixant Forges reclamava la nostra atenció quan a les seves vinyetes hi incloïa una crida: “Pero no te olvides de Haití”. Quan es van complir cinc anys del terratrèmol en va dibuixar una on les dues velletes amb mantellina que hi sortien sovint ho recordaven. “Pero no te olvides de Haití” deia una i l’altra afegia “...5 años ya del terremoto y too sigue esborciolao”. “¡Quinjusticia!”, reblava la primera.

Quina injustícia, sí!

Segur que no ens hem oblidat d'Haití?