Me’n faig creus. Què hem fet o estem fent malament els que vivim a Catalunya perquè l’augment de contagis per la Covid-19 hagi obligat els nostres governants a aconsellar-nos que ens quedem a casa a Barcelona, L’Hospitalet, Lleida i un grapat de ciutats i pobles de l’àrea metropolitana de Barcelona, del Segrià i la Noguera, a més de Sant Feliu de Llobregat, Figueres i Vilafant?
Aquests dies que he fet alguna escapada al bar per esmorzar de pressa i corrents, allunyant-me dels qui compartien terrassa amb mi i intentant evitar el fum dels seus cigars, he escoltat què pensava la gent normal. I la gent normal, si ens hem de fiar dels comentaris del bar, són que a Lleida els contagis es van disparar per les condicions de vida i treball dels temporers, a L’Hospitalet perquè alguns dels seus barris –especialment La Torrassa- tenen una gran densitat de població, i a Barcelona perquè els joves no s’han pres seriosament les recomanacions i les normes de seguretat necessàries per evitar les infeccions.
No he escoltat comentaris dels usuaris del bar relatius a les deficiències en el seguiment dels contactes de les persones que donen positiu en les proves de contagi. Però els experts imputen a aquestes deficiències bona part de la culpa que les infeccions s’hagin multiplicat.
Cara al futur, sigui quin sigui el que ens espera, s’haurien de prendre mesures perquè les persones que cullin la fruita a Lleida ho facin en unes condicions de vida i treball dignes i perquè la gent no visqui amuntegada en determinats barris i ciutats.
I a Barcelona, què cal fer? Visc a prop de la platja i quan es va passar a la fase de represa o de nova normalitat hi vaig anar a treure el nas. Em va semblar impossible compatibilitzar l’estada en unes platges plenes a vessar amb el manteniment d’un metre i mig de distància entre els banyistes. Si el virus circula entre nosaltres era inevitable que s’escampés de forma descontrolada. Limitar l’aforament de les platges no em sembla una mesura suficient per aturar els contagis. D’altra banda, dono la raó als que diuen que molts joves no s’han pres seriosament que cal evitar les situacions de risc, dur mascareta i mantenir la distància mínima recomanada. Ho he vist amb els meus ulls. Però a la resta de Catalunya i Espanya molt jovent s’ha comportat igual i no hi ha constància que s'hagin disparat els contagis com aquí.
No ho entenc. I espero que la passa següent no sigui que moltes altres ciutats catalanes i espanyoles comparteixin l’augment de contagis sinó que aquí fem allò que cal perquè la solució no sigui tornar a tancar-nos tres o quatre mesos a la força a casa. Esperàvem que la calor matés el ‘bitxu’ aquest estiu i no ha estat així. Potser quan les platges es buidin podrem si no matar-lo, almenys arraconar-lo.
I controlem i denunciem la gestió i les responsabilitats dels que ens governen. Els que han entomat aquesta crisi i els que han contribuït a crear un sistema econòmic que ens ha portat on som ara.
